La psicòloga, coordinadora i directora de l’Associació de Malalts d’Alzheimer i Família (AMA) de Figueres, Núria Juanola, remarca com n’és d’important poder retardar la pèrdua d’autonomia del malalt d’Alzheimer i millorar la seva qualitat de vida.
Com s’accedeix al centre?
L’entrada de consultes de vegades és derivada des del metge de capçalera o des de l’assistent social, o també a través del boca-orella.
I la presa de contacte, com es produeix?
El primer que cal fer és conèixer la situació, tant del malalt com del familiar. En la primera visita, fem una mica de recollida de dades per conèixer la família i poder-los plantejar els serveis que necessiten, en funció del grau de deteriorament del malalt.
Quins són els objectius de la feina que fan?
Treballem perquè els usuaris puguin mantenir la seva autonomia i la seva funcionalitat el màxim de temps possible. En el fons, el centre és un vestit fet a mida, perquè es valora cada situació familiar i de l’usuari. Hi ha persones amb fases molt inicials, persones amb fases més moderades i persones amb fases més avançades. Es treballa molt la part de l’estimulació cognitiva, però també es treballa molt la part de l’empoderament. Hi ha hagut un canvi de mentalitat important quant a la informació de la malaltia. Els usuaris del grup més autònom són conscients del seu deteriorament i tenen informació sobre el seu diagnòstic.
En quin moment una persona malalta ja no pot continuar al centre?
Amb els usuaris amb fases més avançades, per als quals tocaria fer una derivació a una residència o a un centre sociosanitari, treballem encara el manteniment funcional perquè el màxim temps possible puguin ser cuidats dins del domicili. Arribarà un moment en què seran 100% dependents, i ja no podran venir aquí, però tot allò que puguem frenar de l’evolució de la malaltia permetrà que encara tinguin una autonomia per menjar, per vestir-se... tot això són funcions que, si les pot fer el mateix malalt, no es carreguen sobre el cuidador.
Com ha canviat el treball que es fa amb el malalt els últims vint anys?
Els objectius són els mateixos, però la manera de treballar l’estimulació cognitiva ha anat canviant. Sempre s’ha tingut molt present l’atenció centrada en la persona. De mica en mica, s’han ampliat les activitats, s’han inclòs dinàmiques amb música, en el seu moment vam tenir teràpia assistida amb animals, hem tingut temporades amb usuaris fent-se càrrec de l’hort... El més important és que els usuaris puguin fer activitats que els resultin significatives, sigui hort, costura, pintura o altres activitats. Varia el programa en funció de les necessitats dels usuaris.
