Galetes, refrescos, cacau, sucs... Al mercat ens trobem una gran quantitat de productes que han llançat la seva versió 0% sucres afegits i que només amb aquest valor passen a ser vistos, a ulls del consumidor, com l'alternativa més saludable.
Això i la possibilitat que no engreixin justifica que aquest tipus d'aliments, que en els últims anys s'han popularitzat i estan presents en els lineals de totes les cadenes de supermercats d'Espanya, acostumen a tenir un preu superior en comparació amb els seus homònims carregats de sucre.
Els 0% sucres no engreixen?
Els que els inclouen en la cistella de la compra (disposats a pagar més) ho fan convençuts que estan consumint un producte que s'ajusta a una dieta sana i equilibrada. I que és millor per mantenir el pes ideal. Tot i això, no és sempre així.
El primer que s'ha d'aclarir és que aquests productes no estan lliures de sucres al 100%.
La denominació de 0% sucres afegits es refereix als aliments que contenen menys de 0,5 grams de sucre per cada 100 grams (o cada 100 mil·lilitres en el cas dels líquids en els sucs).
«El consum d'aquests aliments pot estar associat a una major ingesta, perquè el valor 0%, light... Té una connotació errònia de saludable» explica la dietista-nutricionista Elena de la Fuente.
Aquests productes, aclareix l'especialista, «són ultraprocessats». És a dir, els ultraprocessats són preparacions industrials comestibles que estan elaborades d'altres elements i que tenen un perjudici sobre la nostra salut.
Si ens fixem en la llista d'ingredients ens trobem amb matèries primeres com sucres, farines refinades, additius, colorants... Són ultraprocessats el menjar ràpid (hamburgueses, patates fregides en olis refinats), carns processades, làctics ensucrats o brioixeria.
Compte amb els edulcorants!
«En qualsevol dels casos aquests productes es recomana que es consumeixin de manera puntual i moderada, i que no desplaci la ingesta d'aliments saludables com poden ser les fruites, verdures, llegums, grans sencers...», aclareix De la Font.
I, és que, perquè no perdin la seva part més gustosa (encara que es redueixi l'ús de sucre), se li afegeixen més quantitat de greixos o farines, augmentant, per tant, el seu valor calòric.
És a dir, un producte baix en sucre no té per què tenir menys calories.
També cal dir que encara que aquests productes tenen entre la seva composició menys de 0,5 grams de sucre per cada 100 grams, solen estar carregats d'edulcorants.
I estem parlant de substàncies que són substituts del sucre i que aporten un gust dolç, però que no sempre tenen un baix valor calòric.
En concret, existeixen dos tipus d'edulcorants:
- Acalòrics. Són, per exemple, la sacarina, l'aspartam o l'estèvia. No tenen cap efecte sobre el nostre organisme sempre que siguin ingerits en quantitats moderades.
- Polialcohols. En aquest cas són edulcorants bioquímics que s'utilitzen en productes com les melmelades, perquè aporten una major consistència. Els polialcohols, com el xilitol, sorbitol o maltitol, tenen 2,4 quilocalories per cada gram, mentre que l'eritritol té un valor calòric zero.
No obstant això, aquest tipus d'edulcorants poden produir un efecte laxant. I això és pel fet que no s'absorbeixen en l'intestí, sinó que passen per ell de manera intacta acumulant-se més aigua del normal.
Així, les persones amb problemes gastrointestinals (còlon irritable o sobrecreixement bacterià) han d'evitar el consum de productes 0% sucres afegits amb polialcohols, per a no empitjorar les seves malalties.
No obstant això, no són un producte prohibit si es segueix una alimentació equilibrada.
«Si vols berenar unes galetes perquè aquest dia et ve de gust, permet-te-les, però pren-te primer la teva peça de fruita, no la substitueixis», explica la dietista-nutricionista Elena de la Font.
Quina és la ingesta de sucre recomanada?
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana un consum diari de 25 grams de sucre. L'organisme «suggereix que es redueixi encara més la ingesta de sucres lliures a menys del 5% de la ingesta calòrica total».
«Les ingestes elevades de sucres lliures amenacen la qualitat nutricional de les dietes perquè aporten una quantitat considerable d'energia sense nutrients específics», explica l'OMS.
«El pes corporal excessiu associat amb la ingesta de sucres lliures es deu a la ingesta excessiva d'energia».
Aliments light, són més sans?
De la Font matisa que els productes light o 0% sucre -dissenyats per a respondre a una demanda dels consumidors que opten per una alimentació saludable- no són sinònim de sans.
"El terme light implica que a l'aliment se li ha reduït el contingut d'un o més nutrients (sucres, greix o energia), com a mínim en un 30% en comparació amb el producte de referència".
Els aliments light ho poden ser pel seu baix contingut en greix, calories o sodi.
No obstant això, encara que continguin menys grasses o sucre (en comparació amb altres productes) no s'ha de duplicar o triplicar la quantitat de consum.
«Caldria revisar el producte en qüestió, ja que alguns aliments light els hi han reduït l'aportació en greixos, però contenen sucres lliures, per exemple. Molt de compte sempre amb aquesta denominació perquè pot generar confusió»,
Reitera Elena de la Font, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments.
