Com es poden prevenir les al·lèrgies a la tardor?

Així ho explica en una entrevista amb Infosalus el doctor Ángel Moral, president del Comitè d'Aerobiologia de la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC), qui apunta en primer lloc als pòl·lens de la salsola en aquesta temporada, les plantes que quan estan seques roden amb el vent en les pel·lícules de vaquers. "Encara que solen donar problemes al·lèrgics a la fi de la primavera i durant l'estiu, en aquest 2021 les temperatures han estat molt agradables durant els primers dies de la tardor i han permès que la salsola mantingui la seva pol·linització durant el mes d'octubre. No obstant això, amb l'arribada del fred s'assecarà i veurem rodar pels camps les seves restes", subratlla.

Una altra planta que pot donar problemes al·lèrgics a la tardor, segons prossegueix, és l'artemísia, encara que només afectarà si s'està a pocs metres d'ella, perquè el seu pol·len es desplaça a pocs metres de distància del seu origen. "Per aquest motiu sol afectar persones que fan senderisme o que viuen prop del camp", agrega.

Així mateix, l'al·lergòleg fa referència a la família de les cupressácies, entre les quals es troben els xiprers i les arizòniques, que donen problemes al·lèrgics en els mesos d'hivern, i poden donar símptomes des de desembre. "A aquesta família també pertanyen els ginebres i les savines, que pol·linitzen a la tardor i no se solen trobar a les ciutats, per la qual cosa igual que l'artemísia només afectarà al·lèrgics que visquin o solguin acudir al camp. A més, la parietària, que és una mala herba, emet pòl·lens al llarg de tot l'any, podent donar símptomes també en la tardor", subratlla l'expert.

Els àcars

Això sí, ressalta que, degut a que l'arribada de la tardor ve acompanyada d'una baixada de les temperatures, i amb això s'utilitzen més les calefaccions i una disminueix de la ventilació, també en aquesta època s'afavoreix la presència dels àcars en els domicilis. "L'augment de la humitat ambiental facilita l'aparició de fongs, com l'alternaria, que es pot trobar tant a l'exterior, com a l'interior dels domicilis. De la mateixa manera que en el cas dels àcars i dels fongs, el descens de les temperatures fa que romanguem més temps a casa, i que, per això, sigui més probable que apareguin al·lèrgies als epitelis d'animals, com a gossos, gats, cobais, conills i plomes d'ocells", agrega l'especialista de la SEAIC.

Al·lèrgia o Covid-19?

Sobre els símptomes de l'al·lèrgia respiratòria durant la tardor, el doctor Moral de Gregorio apunta que són els mateixos que els d'altres estacions de l'any, manifestant-se en forma de picor d'ulls i de nas, llagrimeig, esternuts, mucositat nasal transparent i obstrucció nasal. "A més, poden associar-se símptomes d'asma, en forma de tos seca persistent, xiulets en el pit i dificultat per a respirar", afirma.

En aquest context de pandèmia, l'al·lergòleg manté que per a diferenciar una al·lèrgia d'una infecció de COVID-19 el que ens ha de fer sospitar que és al·lèrgia, sobretot si és deguda a pòl·lens, és que els símptomes s'empitjoraran quan el pacient estigui a l'aire lliure i, milloraran notablement, quan romangui en llocs tancats. "A més, els símptomes de la rinitis al·lèrgica solen remetre amb una certa rapidesa després de la presa d'antihistamínics. La presència de febre és nul·la en l'al·lèrgia, tret que es compliqui amb sinusitis aguda. La covid-19, en canvi, sol presentar febre, mal de cap, fatiga, tos seca, dificultat per a respirar, pèrdua d'olfacte i del gust, a més de símptomes digestius com a diarrea", detalla l'expert.

Les mascaretes

Sobre si les mascaretes poden ajudar als al·lèrgics a l'hora de presentar més o menys símptomes, l'especialista de la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica afirma que efectivament les tres varietats de mascaretes existents (higièniques, quirúrgiques i de protecció FPP) protegiran contra el coronavirus, igual que contra al·lergògens com a pòl·lens, àcars de la pols i fongs.

 "Aquests dispositius estan dissenyats per a protegir el portador de la inhalació de fums, microorganismes (bacteris, virus) i material particulat transportat per l'aire, així com per a protegir els altres quan el portador pugui contagiar alguna malaltia. Entre el material particulat que es troba en l'atmosfera, hi ha les PM2,5 que provenen de la combustió del dièsel i del desgast de pneumàtics i frens, però sobretot els pòl·lens i també els àcars de la pols, fongs i epitelis d'animals", agrega.

Segons la seva opinió, ha hagut d'arribar la infecció del coronavirus SARS-CoV-2, perquè normalitzat el 2020 utilitzar la mascareta. "Diuen que 'no hay mal que por bien no venga', i a conseqüència de la utilització de les màscares per a evitar el contagi pel coronavirus, els al·lèrgics presentaran menys símptomes en disminuir l'exposició a pòl·lens, àcars i fongs, sent més habitual durant els pròxims anys que els al·lèrgics les continuïn utilitzant", destaca el doctor Ángel Moral de Gregorio.

Tractament

D'altra banda, sobre el tractament de l'al·lèrgia respiratòria tardorenca, el president del Comitè d'Aerobiologia de la SEAIC indica que és similar al de l'al·lèrgia que es produeix en altres estacions de l'any: "Els pacients que pateixin aquest tipus de patologies han d'acudir a l'al·lergòleg per a ser diagnosticades i rebre una teràpia concorde al seu malestar, tant en el cas de nens com en el d'adults".

En concret, indica que els símptomes de rinoconjuntivitis es tracten amb antihistamínics oculars o orals i corticoides intranasals; mentre que els d'asma amb corticoides inhalats i bronquidilatadors. "Altres tractaments disponibles per a l'asma són els antileucotriens, els corticoides orals i els anticossos monoclonals", subratlla.

Ara bé, l'al·lergòleg recorda que el tractament simptomàtic resol la crisi, però no cura l'al·lèrgia. "Per aquest motiu, s'ha de dur a terme el tractament específic de l'al·lèrgia, amb la vacuna o la immunoteràpia específica. La immunoteràpia és l'únic tractament que ha demostrat canviar el curs natural de l'al·lèrgia respiratòria. La vacuna permet millorar la tolerància amb l'al·lergogen responsable de la resposta al·lèrgica, i a més disminueix el consum de medicaments", agrega.

Consells

En última instància, i tenint en compte que el descens de les temperatures, l'augment de la humitat ambiental o estar-se més temps a casa amb menys ventilació pot afavorir l'aparició d'al·lèrgies a la tardor, el doctor aporta una sèrie de recomanacions que poden ser molt útils a l'hora de prevenir-les:

Canviar els filtres de la calefacció i de l'aire condicionat, amb l'objectiu d'evitar bombar aire amb pol·len o àcars:

• Evitar els peluixos en els llits dels nens, i rentar amb freqüència els llençols, així com netejar la pols amb regularitat, sobretot en els dormitoris.
•  Evitar l'exposició prolongada en zones amb arbres de fulla caduca o altres plantes en període de pol·linització.
•  Rentar els llençols i les fundes una vegada per setmana en aigua calenta (50 °C) i assegurar el seu correcte assecat abans de guardar-les o de tornar a usar-les.
•  Cobrir el matalàs amb una funda especial a prova d'àcars i efectuar una neteja superficialment del matalàs almenys una vegada al mes
• Dur a terme una ventilació adequada de cadascuna de les habitacions de la llar, d'aquesta manera evitarem una concentració elevada d'àcars o qualsevol altre tipus d'al·lergògens. Preferiblement s'haurà de realitzar a primera hora o a última hora del dia, ja que en les hores centrals (entre les 12 del matí i les 4 de la tarda) és quan major quantitat de pòl·lens hi ha en l'ambient per ser les hores de més llum i calor.
• Evitar l'acumulació de fulles seques típiques de la tardor al nostre jardí i zones exteriors.
• Deixar que el sol entri a la llar, d'aquesta manera disminuïm la humitat, principal factor de concentració d'al·lergògens.
• La utilització de purificadors d'aire millora la qualitat de l'aire en els domicilis, disminuint la presència de pòl·lens, àcars, fongs i epitelis d'animals.