Al llarg de la història, les malalties infeccioses van ser la principal causa de mort els éssers humans.
Durant mil·lennis, bacteris i virus posaven fi a la vida de gran part dels nens en els seus primers 5 anys de vida. La majoria de la gent moria jove.
El progrés científic va acabar amb aquesta calamitat.
El desenvolupament de les vacunes, els antibiòtics, la profilàctica, la cloració de l'aigua potable, la sanitat dels animals d'abast, la higiene dels aliments, etc., van incrementar en moltes dècades la duració de les nostres vides.
En el 1920 l'esperança de vida d'un espanyol rondava els 30 anys. Avui supera els 80.
El més perillós ja no són els virus ni els bacteris
Ara la ciència ens adverteix que la situació s'està revertint i les malalties no transmissibles han desplaçat a les malalties infeccioses convertint-se, de bon tros, en la principal causa de mort pels éssers humans.
Al voltant de 58 milions de persones moren cada any en tot el món. 41 milions d'elles ho fan per causa de malalties no transmissibles entre les quals destaquen les malalties cardiovasculars (amb 18 milions de morts), el càncer (amb 9 milions) i les malalties respiratòries (amb 4 milions).
Almenys 15 milions de persones moren prematurament cada any com a resultat d'aquestes malalties no transmissibles. Tots som vulnerables a elles, inclosos els nens.
La gran majoria de les malalties no transmissibles estan estretament lligades a una sèrie de factors de risc.
- Per exemple el tabac segueix causant més de 7 milions de morts a l'any malgrat les campanyes en contra. El pitjor és que bona part de les morts a causa del tabac es produeixen entre els fumadors passius.
- El consum d'alcohol causa anualment 4 milions de morts.
- La vida sedentària s'emporta a un parell de milions de persones cada any.
La sal mata quasi tant com el coronavirus?
La bona notícia d'aquest tipus de morts prematures és que la major part d'elles es podrien evitar fàcilment amb canvis relativament petits en el nostre estil de vida. Per això val la pena revisar els diferents factors que causen aquestes malalties no transmissibles.
Comencem per un molt simple. El consum excessiu de sal.
L'Organització Mundial de la Salut estima que més de 4 milions de persones moren a l'any per una cosa tan ximple com prendre massa sal.
Si pensem que des dels seus inicis la pandèmia de la Covid-19 ha matat a un total de 5 milions de persones, podem fer-nos una idea de la magnitud de les morts prematures per la ingesta excessiva de sal.
En les civilitzacions humanes la sal sempre ha sigut important.
De fet la paraula "salari" deriva de sal, perquè en l'antiguitat bona part dels pagos es feien en sal. Pensem que abans que existissin les neveres la sal era un dels millors mètodes per conservar els aliments.
Què produeix l'excés de sodi?
Però el sodi que conté la sal comuna resulta ser perjudicial en grans quantitats. El seu consum excessiu produeix d'entre molts altres problemes- malalties coronàries, infarts, hipertensió arterial, malalties renals i té efectes negatius en el funcionament del cervell.
Per evitar excedir-nos amb el sodi mai hauríem de prendre més de 5 grams de sal al dia.
Malgrat això, l'OMS va estudiar el consum de sal en 187 països i la situació és tan desastrosa que en 181 d'ells una bona part de la població consumeix sodi en excés diàriament.
Al principi sembla fàcil limitar la ingesta de sodi tenint en compte que si no ens agrada el menjar molt salat és només per una qüestió de costum. La majoria de les persones que mengen amb massa sal se'n van acostumant al principi de la seva infància.
Així s'ha observat que en assaonar en excés els menjars amb sal s'agrupa al llarg de llinatges familiars.
Acostumar-se no és tan fàcil
Entre els qui abusen el consum de sal, molts es veuen forçats a reduir la seva ingesta quan en ells es manifesta els signes d'alguna malaltia no transmissible originada per l'excés de sodi.
En la seva majoria coincideixen en el fet que aconsegueixen acostumar-se a condimentar el seu menjar amb molta menys sal en un termini de temps relativament ràpid.
Amb aquesta perspectiva semblaria que reduir el consum de sal és molt senzill.
A on està la dificultat?
Doncs el problema està que la major part de la sal que consumim (una mica més del 75%) prové directament dels aliments que comprem processats i no dels aliments frescos que assaonem nosaltres.
Per exemple, contenen massa sal:
- Els snacks salats (patates fregides, crispetes, "gusanitos", "pajitas"...)
- Els fruits secs (cacauets, festucs, pipes...)
- Les salses industrials (ketchup, maionesa...)
- Les salsitxes
- Els embotits (pernil, xoriço...)
- Les conserves
- Els formatges
- Els cereals que consumim a l'esmorzar ("Corn flakes", "All bran"...)
- Les galetes dolces
- La brioixeria industrial
En aquest sentit, al voltant de la mitat dels aliments que podem comprar a Espanya tenen un contingut en sodi massa alt.
En conseqüència, inclús sense afegir ni una mica de sal al que cuinem, resulta molt difícil no excedir-se en el límit superior de consum de sodi.
Una cosa tan corrent i tan bona com un entrepà de pernil salat ja pot aportar-nos el 70% del màxim consum de sal recomanat.
Mesures que podem adoptar
Davant tal panorama, les administracions de diversos països (per exemple els Estats Units, Canadà, Regne Unit, Itàlia, Espanya, Xile, Argentina o Brasil) han desenvolupat programes per disminuir la ingesta de sal entre la seva població.
De moment es queden molt curts.
Indubtablement resultaria essencial desenvolupar una legislació que obligués els fabricants a limitar la quantitat de sal en els aliments processats.
Entre tantes campanyes que s'organitzen avui dia per les coses més diverses, poques podrien estalviar tants morts.
Mentrestant, tres mesures senzilles poden fer que reduïm significativament el nostre consum de sal:
La primera d'elles consisteix a limitar el consum d'aliments processats, així com el consum de salses industrials.
Sempre que sigui possible devem consumir les varietats d'aquests aliments processats que tenen menor quantitat de sal afegida. En les estanteries dels mercats ja es veuen productes baixos en sal.
En aquest sentit la Comissió Europea ha establert criteris perquè els consumidors puguem triar aliments que no produeixin problemes d'excés de sodi. D'acord amb la seva definició els aliments baixos en sodi són aquells que tenen menys de 120 mil·ligrams de sal per cada 100 grams.
- Podem "compensar" la quantitat total de sal que consumim combinant aliments, per exemple utilitzant pa baix en sal en entrepans amb formatges o embotits massa salats.
- La segona mesura és molt senzilla. Sempre que sigui possible devem netejar amb aigua corrent les conserves (per exemple els llegums i els vegetals) abans de consumir-las.
- La tercera consisteix a augmentar el consum d'aliments frescos, intentant reduir una mica de la sal que els hi afegim en cuinar-los.
- Molts experts recomanen que en la nostra taula no hi hagi saler.
No sembla una cosa massa difícil de fer. Fem-ho i estalviarem milions de morts.
