La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha assegurat que Espanya podria comptar amb la seva pròpia vacuna a principis de l'any que ve. «Si els assajos clínics prosperen, la companyia tindria capacitat de produir a la fi d'any i podríem comercialitzar una vacuna espanyola a principis de 2022», indica.
Morant es refereix a la vacuna d'Hipra, que de moment, tal com afirma, és la més avançada dels projectes espanyols de vacuna, doncs presenta bona resposta enfront de totes les variants i, a més, es conserva a temperatura de nevera, per la qual cosa es facilita molt la logística. «Espanya va decidir apostar des del primer dia per la vacuna. Les vacunes que s'estan investigant busquen millorar les que ja existeixen», defensa en una entrevista per a 'El Periódico.
La ministra reconeix que la ciència espanyola no estava preparada per a una emergència com la pandèmia, però ara sí. «Comencem amb molta incertesa i justament per això es va fer una gran aposta per la investigació --relata--. En l'últim any hem viscut una transformació industrial molt important. Quan va començar aquesta pandèmia a Espanya no es fabricaven mascaretes, respiradors o bovines i ara sí. En aquests moments ja hi ha quatre empreses espanyoles que participen en la fabricació de les vacunes que tots coneixem».
En aquest sentit, destaca la inversió realitzada pel Govern espanyol en investigació sobre el Covid. Així, tal com explica, en l'àmbit públic s'han recolzat 200 línies d'investigació sobre Covid i 100 projectes de capacitació industrial, invertint-se més de 100 milions d'euros.
Durant l'entrevista, Morant també exposa les línies generals que va a dur a terme el seu Departament durant el que queda de legislatura. En primer lloc, afirma que el Ministeri vol «impulsar mesures estructurals», així com millorar la inversió en ciència, tant des del sector públic com del privat, per consolidar l'augment pressupostari dels dos últims anys en el temps. Per això, la ministra incideix que des del seu Ministeri seguiran treballant per recollir el màxim consens possible perquè la reforma de la Llei de la Ciència tiri endavant.
En concret, pretén avançar en les condicions laborals dels científics espanyols per així «treure la ciència del miracle». «Anem a enfortir tant econòmicament com en recursos les infraestructures i els centres d'investigació», assegura Morant, que considera que el «gran objectiu» ara mateix és que Espanya s'equipari a Europa en l'àmbit de la ciència.
Pel que fa a la reforma de la Llei de la Ciència, Morant subratlla que aquesta norma pretén «millorar la carrera científica, frenar la fugida de cervells, afavorir l'atracció de talent i, en la mesura del possible, recuperar a tot aquell que es va anar per la falta de recursos».
Moviment negacionista
La ministra també ha parlat sobre les pseudoteràpies i el moviment negacionista que ha brollat arrel de la pandèmia. Al seu judici, tant les pseudoteràpies com el negacionisme i els rumors tenen el seu brou de cultiu en la falta d'informació.
Referent a això, considera que el discurs negacionista ha tingut un «moment d'oportunitat» amb la pandèmia perquè «era el tema del que es parlava i en aquest context han tingut l'oportunitat de colar el seu missatge». «Però [aquest discurs] clarament ha estat desmuntat i àmpliament superat pel de la informació i l'evidència científica», diu la ministra, que posa com a exemple de confiança cap a la ciència la «altíssima taxa de vacunació» a Espanya.
«Encara que l'evidència científica canviés d'una setmana per a una altra, la ciutadania ha acompanyat amb paciència i fins i tot diria amb entusiasme l'avanç de la ciència. Prefereixo quedar-me amb això que amb el missatge negacionista», afegeix.
