Els registres sanitaris dels darrers anys constaten que les infeccions de transmissió sexual (ITS) s’han incrementat, tant a la comarca de l’Alt Empordà com en el conjunt de la Regió Sanitària de Girona. I els experts recorden que, com a mesura preventiva, hi ha una única recomanació fàcil i barata: l’ús del preservatiu.

La metgessa Tibisay Guerrero, la ginecòloga de referència de la Fundació Salut Empordà en temes d’ITS, explica que « «si només ens centrem en els casos d’infeccions de declaració sanitària obligatòria, ja s’observen increments significatius. Així, de sífilis infecciosa es van notificar 38 casos a tota la Regió durant el 2014, dos anys més tard ja eren 69». I afegeix que «aquests increments es deuen a les noves pràctiques sexuals i a l’augment de la promiscuïtat, afavorits en part per l’aparició de les xarxes socials. Això sumat al fet que s’ha abaixat la guàrdia i en molts casos no es fa servir el preservatiu».

La metgessa ginecòloga puntualitza que «la situació té un problema afegit: l’adaptació dels gèrmens que dificulta l’efectivitat dels tractaments. Ens trobem que molts dels gèrmens ja són resistents als nostres antibiòtics, perquè han arribat aquí a través de persones d’altres continents. Això és un fenomen més de la globalització». En el cas de l’Alt Empordà, «les ITS s’han disparat pel fet que rebem un índex important de població nouvinguda, per la proximitat a la frontera i també pel turisme».

Què són les ITS?

Les ITS són infeccions que es transmeten d’una persona a una altra per contacte físic durant les relacions sexuals i poden arribar a desenvolupar malalties de transmissió sexual o malalties venèries.

Quines hi ha?

Les més conegudes són el VIH, el virus del papil·loma humà (que causa les berrugues genitals i el càncer de coll uterí, entre altres patologies), i l’herpes genital. Com a més greus també hi ha gonocòccia (purgacions), hepatitis B, infecció genital per clamídies, limfogranuloma veneri i sífilis. I d’altres menys greus però habituals són berrugues genitals, pediculosi púbica, sarna i tricomonosi. 

Què les causa?

Virus, bacteris o paràsits. Les seves manifestacions clíniques són variades. Cal tenir en compte que en alguns casos són asimptomàtiques, amb la qual cosa passen desapercebudes per a la persona que les pateix, però les pot contagiar igualment. Afecten, sobretot, els òrgans genitals, però també es localitzen en altres punts del cos (anus, boca, coll). En alguns casos la infecció es generalitza quan envaeix el sistema sanguini i el limfàtic i pot afectar diferents òrgans.

Quins efectes tenen?

  • Poden produir lesions o úlceres a la pell o a les mucoses, secrecions (de la uretra, la vagina o el recte) i n'hi ha que poden afectar l'estat general de la persona. 
  • Hi ha infeccions de transmissió sexual que es curen fàcilment i altres que són més difícils de tractar. Algunes poden originar malalties cròniques i, fins i tot, poden comportar la mort.
  • D’altres poden ser causa d’esterilitat (tant en l’home com en la dona), de complicacions en l’embaràs (avortament, embaràs ectòpic, part prematur) o d’algunes formes de càncer genital o anal. 

El preservatiu és l'única prevenció

Una persona només pot infectar-se si té relacions sexuals sense preservatiu (masculí o femení) amb una altra persona que pateix una ITS, pel contacte dels fluïts.

És per això que altres mètodes anticonceptius de barrera com ara el diafragma, les esponges vaginals, els espermicides, la píndola, els pegats, les injeccions anticonceptives o el dispositiu intrauterí no són efectius.

Alguns comportaments o situacions de risc que poden facilitar el contagi són:

  • Tenir relacions sexuals orals, anals o genitals sense protecció
  • Si la parella sexual té o ha tingut una infecció de transmissió sexual
  • Si es té una parella sexual nova o més de dues parelles sexuals en el darrer any
  • Si es té o la parella té relacions sexuals amb altres persones
  • Si es tenen relacions sexuals sota els efectes de les drogues o de l’alcohol
  • Si s’ha compartit (o la parella sexual ho ha fet) xeringues, agulles o altres estris que serveixen per injectarse droga, estris per fer-se tatuatges o pírcings, o bé joguines sexuals.

Què puc fer si es trenca el preservatiu?

  • Acudeix a un centre sanitari abans que passin 72 hores: es pot demanar la pastilla de l’endemà (anticoncepció d’emergències) per evitar un embaràs
  • El trencament de preservatiu pot ser causa de malalties infeccioses. És important que feu les proves necessàries per descartar-les. I també és aconsellable vacunarse contra l’hepatitis A i B
  • És important saber que els sabons antisèptics no protegeixen d’infeccions ni embarassos