Què és i per què es fa? Fer el diagnòstic precoç de la sordesa serveix per saber si un nadó hi sent o no. De tenir-ne coneixement i posar-hi tractament tan aviat com es pugui, en dependrà el seu desenvolupament global, del llenguatge correcte i de l’emocional, escolar, motor i social infantil.
Quan es fa? Es fa al cap de poc de néixer, quan el nadó encara està a la maternitat, abans que se’n vagi a casa.
Què ens diuen les proves del diagnòstic precoç? Doncs, si l’infant hi sent correctament. Si no hi sent bé, podrem actuar-hi ràpidament per pal·liar-ho.
Per què es fa? Perquè un de cada mil nadons neix amb sordesa. Es vol aconseguir un desenvolupament infantil correcte gràcies al tractament precoç en els infants sords.
Què la provoca i quins són els factors de risc de patir-la? Un factor de risc és la causa o circumstància que pot afavorir la presència o l’aparició posterior de sordesa en l’infant.
Com es detecta la sordesa en el nadó? Doncs utilitzant una tècnica que s’anomena de potencials evocats auditius. La prova consisteix a posar uns auriculars, per on arriben uns estímuls sonors i uns elèctrodes que permeten enregistrar la resposta auditiva de l’infant.
És perillosa la prova dels potencials evocats? No, no implica cap mena de perill per a l’infant ni li és incòmoda. Quan se saben els resultats de les proves? Doncs senzillament, quan s’han fet. En queda constància en el carnet de salut de l’infant.
Com s’interpreten els resultats? Si passa el test, el nadó té molt poques possibilitats de tenir una deficiència auditiva. Tot i això es continua observant, per descartar que no la presenti durant els primers anys de vida.
Si l’infant no supera el test, es repeteix la prova durant el primer mes de vida. De vegades hi ha sordeses transitòries que s’han de comprovar.
Si l’infant no supera la segona prova, l’equip que l’atén el derivarà a una unitat especialitzada cap al tercer mes de vida, per fer més proves. Amb el resultat de les proves, es derivarà a l’equip especialitzat per al seu maneig.
Què és un audiòfon? Els audiòfons varen ser un avanç tecnològic important en la pal·liació de la sordesa. Avui són dispositius electrònics molt sofisticats que no tenen res a veure amb els primers que varen aparèixer. Continuen sent molt útils.
I l’implant coclear, què és i per a què serveix? Doncs és un aparell electrònic que ha revolucionat el món de les persones sordes, encara més que els audiòfons. Aconsegueix que una persona amb sordesa profunda hi senti. Ho fa estimulant elèctricament les cèl·lules acústiques de l’oïda interna. L’any 1957, concretament el dia vint-i-cinc de febrer, els doctors André Djourno i Charles Eyries varen fer història en posar el primer implant coclear, aconseguint fer sentir una persona totalment sorda. Des de llavors el món dels sords ha canviat molt, perquè han passat de patir les conseqüències de la sordesa -una escolarització insuficient i una exclusió social- a poder fer una vida social i laboral normal.
De totes maneres, hem de tenir present que, encara que els sords hi senten, continuen sent persones sordes. Per això no se’ls pot donar l’esquena. Llegeixen els llavis per entendre millor allò que senten amb ajut de la tecnologia. A Catalunya, hi ha el programa de diagnòstic precoç de la sordesa destinat als infants.
