Fa pocs dies es va celebrar el dia del metge/essa de família. Potser, en mig dels moments que estem vivint, va passar una mica desapercebut. Aquest dia serveix per fer visible la importància de l'atenció primària i del metge de capçalera. El de tota la vida. Aquest és el professional que segueix tot el transcurs de la vida de la persona a qui atén. I també és el primer graó de l'atenció sanitària. Però més enllà d'aquestes atribucions, en forma de diagnosi i tractament de les malalties, en té d'altres. De vegades poc conegudes i sovint poc reconegudes.
Els facultatius de primària també ens dediquem a la promoció de la salut, a la recerca i a la salut comunitària. Darrerament s'està impulsant i donant a conèixer aquesta darrera tasca. Per això no es fa estrany veure bates blanques al carrer. Ja fa temps que sortim del CAP. Perquè és a escala d'atenció primària on es du a terme bàsicament la nostra salut comunitària. Anem a les escoles i als instituts, som presents a les fires de la gent gran, anem als seus casals i mirem de participar en tot allò en què la població n'és la protagonista, seguint un pla director de salut comunitària.
Cal que totes les persones tinguin coneixements en matèria de salut i malaltia, per aconseguir-ho s'han d'apoderar. En aquesta missió és molt important el paper dels professionals de l'atenció primària, que el tenen tant a dins com a fora del CAP. De fet quan sortim del Centre d'Atenció Primària, no és només per donar-nos a conèixer, sinó que és per a involucrar a la persona en la gestió de la seva pròpia salut i benestar.
Ens acostem i treballem conjuntament, coordinant-nos tant com podem, amb les diferents administracions, així com amb les associacions que reuneixen grups de persones que tenen en comú algunes característiques biopsicosocials. Ens interessen els col·lectius de gent gran, els dels joves, els de les persones en situació de risc de violència, el dels nouvinguts i molts i molts altres més. Pensem que l'actuació des del vessant comunitari produirà grans canvis en positiu.
Tant és així, que des de fa anys a finals de maig sortim al carrer, amb la finalitat de promoure, activar i donar suport, conjuntament amb altres administracions també compromeses, en la campanya de la setmana sense fum. Nosaltres ens centrem en els estudiants, en la gent jove. La nostra missió és aconseguir que no comencin a fumar o que si ho han començat a fer, ho deixin. Per això anem als instituts i els ensenyem amb aparells biomèdics-clínics el mal que fa el tabac i com afecta la salut. Són tallers interactius i són moments de compartir amb les persones joves, que no solen venir gaire al CAP, els nostres coneixements i interessar-nos per les seves inquietuds. Volem aconseguir resultats de salut tangibles. L'atenció comunitària en la setmana sense fum també és al CAP on es proposa la participació activa de les persones que hi venen per algun altre motiu.
Aquest any, tot i la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la Covid-19, no deixarem de promoure la campanya de la setmana sense fum. Ho fem d'una altra manera, però amb tanta o més il·lusió que els altres anys. Continuem estant junts.
