Una barca, poseu-hi una barca!

Cada poble, per petit que sigui, té alguna cosa, algun detall, algun fet o producte que l’identifica. Jo, que soc mig de Capmany, de sempre he sentit a parlar dels famosos naps que els cuiners i les cuineres han lloat durant generacions, encara que el símbol real, els més estès, és el vi. No és cap casualitat que aquest poblet de l’Albera sigui el que té més cellers de tota la DO Empordà.

Segur, també, que si algú us pregunta quin és el símbol principal de l’Escala, allò que li dona més anomenada fora del terme, tindrà com a resposta l’anxova. I no s’equivocarà. De símbols en podríem trobar molts d’altres –senyal que la vila té una llarga història–, com ara l’escultura d’Asclepi, la torre de Montgó, la pedra del Frare, la casa Forestal de Sant Martí o l’arc de pedra del Portitxol. I em quedo curt.

«A l’Escala, l’única manera de repoblar anxoves seria canviar el món marí que hem destruït entre tots»

Ara, si ho mirem bé, si rumiem un xic i pensem d’on ve tot plegat, acabarem deduint que el veritable símbol històric de l’Escala hauria de ser una barca. Amb ella, a rem o a vela, s’han escrit molts episodis de l’evolució escalenca, ja des dels temps reculats del primer desembarcament dels grecs que van fundar Empúries, i d’abans. Des d’aleshores, tot ha girat entorn dels artesans, els mestres d’aixa i els mariners que han navegat per les sempre complicades aigües d’aquesta costa que, des de fa ben poc –cronològicament parlant– en diem Brava.

Fa temps que a tots plegats ens preocupa que desapareguin les coses. A Capmany, els naps van deixar de conrear-se fins que, no fa pas gaire, en Marc Rodà Gosa, el meu cosí, va retrobar sements originals i en va poder replantar. A l’Escala, l’única manera de repoblar anxoves seria canviar el món marí que hem destruït entre tots.

Ara, ja sé que a la Punta hi ha un monument que simbolitza una barca i que està dedicat a la gent del mar, però no me’n puc estar de demanar que algun dia, a la platja de les Barques n’hi torni a haver alguna, ben posada, predisposada a ser objecte de culte d’autòctons i visitants. Seria el símbol més retratat, de llarg. I així, els escalencs podríeu continuar dient que aneu «a prop de bé», però un xic més.