Millor miralls que reflectors

Durant el debat d’investidura d’avui, com a ciutadans han d’elegir quins elements d’aquests dos relats contraposats conformen la seva posició:

 a) La tercera investidura de Pedro Sánchez obre un temps nou a Espanya, especialment a Catalunya, en què les forces polítiques independentistes (Esquerra i Junts) estaran ja plenament compromeses en el respecte a les normes jurídiques vigents tot i que aspirin a canviar-les i es comprometran en la governabilitat d’Espanya (moderant els excessos de la política econòmica dels últims anys) per assegurar, sigui recolzant ara el PSOE o en el futur el PP, que l’extrema dreta no accedeix al Govern de la nació. El preu a pagar per a aquest èxit és el perdó de tots els actes delictius comesos entre el 2012 i el 2023 vinculats a la celebració de les consultes no autoritzades del 9-N i de l’1-O. De manera que el benefici personal que obtenen en aquest acord –Sánchez la investidura i Junqueras i Puigdemont la restitució dels seus drets polítics– es compensa per l’interès general derivat.

 b) L’acord de Pedro Sánchez per aconseguir la seva investidura és una rendició de l’Estat davant els que van mirar de trencar-lo i una humiliació per als catalans que es van oposar a la independència i per als polítics, jutges i policies que van aplicar la legislació vigent davant uns delinqüents. A més, aquest conjunt d’acords posa en perill l’economia espanyola (Sumar), la unitat de l’Estat (Esquerra, Junts i Bildu), la igualtat entre espanyols (BNG, CC) o la caixa de la Seguretat Social (PNB) com a mínim. Tot això es fa forçant les costures de la Constitució, l’Estat de dret i el patrimoni de la UE amb unes finalitats purament partidistes que lluny d’aconseguir la «normalització» a Catalunya el que fan és trencar la convivència a Espanya. 

Va dir el gran Gaziel que hi ha diaris reflectors (que dicten el que cal fer) i diaris miralls (que reflecteixen el que passa). Aquest diari és un mirall responsable.