Ordre, màgia i cerimonial

Es diu que estem entrant en un nou estadi a causa de circumstàncies diverses, com l’entrada del sistema solar sota la influència del signe zodiacal d’Aquari, fet que sovint s’anomena com «la nova era», o també podríem dir que es tracta de la simple evolució de la humanitat, sigui aquesta evolució caminant cap a una digna prosperitat o caient a la involució d’un alineament absolut. Aquest moment convuls, de deixar enrere velles pells que ens venen petites per vestir-ne de noves que ni tan sols sabem com seran, provoca desconcert i lluites, sobretot d’aquelles persones que estan ancorades en un passat que les atorga privilegis i que no volen perdre. De totes maneres, sense saber com serà aquest nou món que s’acosta, hi ha tres coses que sembla que el regiran i que ja he sentit en més d’una ocasió, i són: ordre, màgia i cerimonial. I ens preguntem, com un nou món pot basar-se en principis que ja hem viscut i sovint patit en el passat?

Doncs semblaria que el que representen aquestes paraules per aquesta nova era, no tenen res a veure en com ens les han venudes en el passat.

Així l’ordre s’entendria no com unes normes que ens encotillen i que ens diuen què has de fer i què no, sinó que seria com el procés evolutiu normal que, evidentment, necessita ser «ordenat», tot fent un pas rere l’altre, sense presses però sense pauses, com aquell muntanyenc que va pujant una muntanya. I la màgia? Doncs no es refereix a rituals estranys per convertir el plom en or, o la granota en príncep blau, sinó que consistiria a transformar-se un mateix, de mica en mica, en una persona millor per a contribuir a un món millor. Quant al cerimonial, doncs tampoc es tracta de moltes espelmes i encensos, sinó que es tractaria de viure la vida com un ritual sagrat, és a dir, respectant cada cosa que fem com una cosa única i meravellosa i estimant totes les coses que utilitzem agraint-los el seu servei.

Aquestes tres característiques ens ajudarien a reconciliar-nos amb la Terra i tot l’entorn en el qual vivim, en lloc d’espoliar-lo sense miraments amb la creença que podem demanar més i més a una natura que té límits i als que ens hem d’adaptar. És cert que els canvis d’hàbits mai són fàcils i requereixen com a mínim un parell de coses: una és comprendre que el que hem de fer és pel bé de tothom i de tot, malgrat que ens exigeixi renúncies, i la segona és posar-hi la voluntat necessària per fer-ho.