Quan la justícia no és cega

Alfonso Guerra va dir «Montesquieu ha mort» quan el 1985 es va fer la reforma de la Llei del Poder Judicial i el PSOE, amb majoria absoluta, va decidir supeditar el nomenament dels membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a les Corts, de manera que des d’aleshores se n’elegeixen 10 al Congrés de Diputats i 10 més al Senat. La frase de Guerra, que és una d’aquelles que van passar a la història de la jove democràcia espanyola, pretenia explicar que modificaven el nomenament de l’òrgan de govern dels jutges perquè fins aleshores havia estat considerat corporativista.

Doncs bé, gairebé quatre dècades després, la cúpula de la justícia espanyola continua dominada pel corporativisme i, a més, està supeditada al poder legislatiu, perquè els membres del CGPJ són escollits per una majoria qualificada de tres cinquenes parts de les Cambres. D’aquí venen bona part dels problemes perquè l’actual Consell que havia de ser renovat el 2018 continua en funcions perquè el PP ha bloquejat tots els intents de renovació per mantenir la majoria de vocals conservadors que va nomenar el govern de Mariano Rajoy.

«El poder judicial s’atreveix a dir al poder legislatiu que pobres d’ells d’aprovar una llei d’amnistia, perquè va contra els fonaments de l’Estat de Dret»

Aquesta setmana el consell caducat es va reunir per estudiar si la llei d’amnistia que negocia el PSOE amb els partits independentistes catalans va contra la Constitució i va arribar a la conclusió que sí, que no és constitucional. Això ho van fer sense saber el contingut de la llei i sense que aquesta hagi estat aprovada. És a dir, que el poder judicial s’atreveix a dir al poder legislatiu que pobres d’ells d’aprovar una llei d’amnistia, perquè va contra els fonaments de l’Estat de Dret. Ja només hauria faltat que els vocals amb el càrrec caducat fa gairebé cinc anys haguessin dit que Alfonso Guerra tenia raó; que «Montesquieu ha mort». Segurament Guerra se’n tornaria alegrar, tot i que en aquesta ocasió fos en sentit contrari al que preveia al 1985, però tant se val, perquè el que importa és que tots els que algun dia han tingut la vel·leïtat de plantar cara a l’Estat per obtenir la independència de Catalunya siguin castigats de forma exemplar. És més, que siguin escarmentats per fer-los retornar a l’esperit de la Constitució «que nos dimos entre todos».

Només faltava que aquest dilluns el magistrat Manuel García-Castellón de l’Audiència Nacional impliqués Carles Puigdemont, després d’imputar Marta Rovira, al Tsunami Democràtic i que els investigués per presumptes delictes de terrorisme. Afortunadament, la fiscalia va reaccionar al cap de poques hores manifestant que no recorreran davant del mateix magistrat, sinó que ho faran a la Sala Penal, perquè consideren que un cop ha desaparegut el delicte de sedició, la causa només es pot seguir per desordres públics als jutjats de Barcelona.

«La imatge de la Justícia està inspirada en la deïtat romana Iustitia que porta una balança per mostrar igualtat davant la llei i una bena als ulls que indica que no es fixa en l’origen ni en la posició social de ningú»

També és de nota que un jutge de Madrid hagi acceptat la demanda d’un particular per paralitzar el procediment parlamentari de la llei d’amnistia. El particular no se sap qui és, però el jutge és José Ramón Manzanares Codesal, que va ser apartat del poder judicial el 2001 després de ser condemnat per prevaricació i a qui el govern de José María Aznar va indultar l’any 2004.

La imatge de la Justícia està inspirada en la deïtat romana Iustitia que porta una balança per mostrar igualtat davant la llei i una bena als ulls que indica que no es fixa en l’origen ni en la posició social de ningú, sinó que es limita a determinar allò que és correcte d’acord amb les lleis.

Però pel que hem vist els darrers anys, a la justícia espanyola li ha caigut la bena dels ulls i no és cega, perquè hi ha hagut moltes actuacions que han fet pensar que els magistrats actuaven més de part que no pas com a fidels seguidors de l’esperit de Iustitia que duia els ulls tapats i assegurava la imparcialitat.

Subscriu-te per seguir llegint