Qui té cura d’una altra persona, també n’ha de tenir de si mateix

Tots coneixem cuidadores autodidactes i d’altres que n’han après. N’hi ha que no perceben cap sou per fer-ho, i d’altres que són professionals. Ho escric en femení perquè la majoria que atenen persones que ho necessiten, són dones. I cal que els reconeguem la bondat de la feina que fan. Tenir cura de persones malaltes, grans o amb dependència, sovint no és senzill ni fàcil. El desgast diari que poden patir, pot anar sumant-se i conduir a la malaltia, l’extenuació o la seva mort.

Aquesta feina, i tal com hem avançat, comporta, entre altres, el risc del desgast de la persona cuidadora, que pot ser molt perillós. A qui s’ha de cuidar, i molt. Per detectar si una persona cuidadora està en situació de risc de defallir per cansament, s’ha ideat un qüestionari, que aquestes alçades ja és prou conegut. És l’anomenat test de Zarit, que puntua cada una de les preguntes i, en fer-ne el sumatori, segons el resultat final, determina si el cuidador està bé, és a dir, no té cap sobrecàrrega, té una sobrecàrrega intensa o està claudicant. El descriurem breument. Es fan preguntes al cuidador referides a si creu que la persona cuidada demana més ajut del necessari, si creu que no té temps per si mateix, si està en tensió quan atén la persona, si s’avergonyeix del comportament de la persona a qui cuida, si s’enfada quan hi està a la vora, si pensa que tenir cura del familiar l’afecta en negatiu en les seves relacions amb amics i altres familiars, si està espantat quan pensa quin futur li espera a la persona de qui té cura, si sent que el familiar depèn del cuidador i també si se sent aclaparat quan l’ha de cuidar.

"Per a aquestes persones, que tenen cura dels altres, també se’ls ha assenyalat un dia a l’any. Per visibilitzar-los i fer-los-hi públicament un reconeixement de la tasca que fan"

També n’hi ha que fan referència a la sensació que la salut del curador se’n ressent, que no es té vida privada, que es té menys vida social, que se sent incòmode si venen amics a casa seva i es pot sentir pressionat perquè la persona a qui cuida pensa que és l’únic cuidador possible. També es demana si hi ha pensaments que no podrà pagar tota la despesa –la pròpia i la de la persona a qui cuida–, es creu incapaç de cuidar-lo més, perquè ja no pot més, es té la sensació de pèrdua del control de la pròpia vida, un desig que algú altre en tingui cura, un sentiment d’incertesa de si se l’està cuidant correctament, sensació que se l’hauria de cuidar més i pensar que es podria fer millor. I sentir-se sobrecarregat-superat per l’obligació de tenir cura de la persona a qui s’atén.

Aquest test es valora i, en cas que es determini que hi ha una sobrecàrrega del cuidador, se li oferirà suport, perquè pugui descansar i/o alleugerir de càrrega. Tenir cura del cuidador és imprescindible, perquè la persona cuidadora necessitada d’atencions les tingui, gaudeixi d’una bona salut física i mental que li permeti dur a terme aquesta tasca tan important.

Per a aquestes persones, que tenen cura dels altres, també se’ls ha assenyalat un dia a l’any. Per visibilitzar-los i fer-los-hi públicament un reconeixement de la tasca que fan. Perquè són un puntal, no només per a totes les persones a qui atenen, sinó també per als seus familiars. Aquestes persones proporcionen, a qui atenen, una millor qualitat de vida en moments molt difícils de la vida. I això és impagable.

Subscriu-te per seguir llegint