Els colors de la guerra

El quadre representa una dona d’ulls tristos, amb un mig somriure amoïnat, que du un colom de la pau entre les mans. Com la majoria de les obres pictòriques, representa el sentiment del seu autor, el que l’envolta, els seus somnis, les seves frustracions, les seves introspeccions i les seves esperances. «Sempre estem buscant seguretat a les nostres vides» va dir l’autora. «Potser la trobarem en l’amor, però, si més no, continuarem buscant». Heba Zagout, pintora palestina de 39 anys, feia poc que havia presentat l’exposició Arrelats com les oliveres en cooperació amb la fundació Rawasi.

La seva obra combina les traces senzilles i infantils, amb colors vius i sol representar dones palestines, amb somnis d’una vida millor. Però, aquesta professora d’art de l’escola de Gaza no ha tingut l’oportunitat de complir els seus somnis de pau en una terra que, de ben petita, la va fer patir.

Una bomba malintencionada s’ha endut el seu colom de la pau, ha trencat la seva paleta de colors i ha segat de cop la seva vida i la de dos dels seus fills petits.

No cal cercar culpables, ni qui va llençar aquesta bomba, ni totes les que esclaten, ara mateix també a Ucraïna, al Sudan, Birmània, Somàlia, Iemen i les altres 52 guerres que actualment estan actives al món.

No mirem més enllà de nosaltres mateixos, en un món global anomenat humanitat, que en ple segle XXI continua permetent que es matin innocents per ambicions, per terres, per creences, per ètnies o per riqueses, la culpa tant és de qui la fa com de qui la permet.

La nostra història és una àmplia i fosca exposició d’aquarel·les i olis amb marcs tètrics, que continuem alimentant amb pintures que representen morts, mutilats, desplaçats i vides trencades. Un museu on podem trobar des de l’expressionisme, que no passa desapercebut, fins a un surrealisme que ningú entén i un realisme cruel, que ens hauria de fer actuar.

Els colors de la guerra no són vius, ni de traços senzills com els quadres de l’Heba Zagout, ni hi surten dones que assoleixen vides millors. Hi predomina el negre, el color de la màxima foscor, el que rebutja la llum, el que barreja els tres colors primaris sense mostrar-ne cap, el dels núvols de tempesta, el del dol que sentim per la gent que, com ella i els seus fills, moren cada dia sense culpa ni raó.