Els joves catalans es relacionen en castellà

Quina és la teva llengua? Aquesta pregunta, així de senzilla, es va fer a més de 3.500 estudiants de quart d’ESO de 54 instituts repartits arreu del país en un estudi impulsat per la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya. I els resultats són pura benzina per als discursos més pessimistes sobre el futur del català: tres de cada quatre van admetre no sentir el català com «la seva llengua». Recordem, quart d’ESO. És a dir, nois i noies de quinze anys. Segons aquest estudi sociolingüístic del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya, el 24,5% dels enquestats van respondre «el català» a la pregunta sobre quina era la seva llengua, mentre que el 35,5% van dir «tant el català com el castellà», el 32% van citar «el castellà» com l’idioma propi, mentre que el 9% es van decantar per altres llengües diferents de la catalana o la castellana.

No és el primer cop que la Conselleria d’Educació fa aquesta pregunta als estudiants de quart d’ESO. Però mai, fins ara, el percentatge d’identificació amb el català havia estat tan baix. Una davallada que es pot explicar per diferents factors, el primer, el creixement demogràfic en una Catalunya de 8 milions d’habitants, però un altre de molt rellevant és la pèrdua de referents en llengua catalana en les noves formes d’oci. La generació de Bola de Drac i dels millors temps del Club Super 3 ja s’ha fet gran, o molt gran, i el castellà té un domini aclaparador en el nou oci a través de les xarxes socials. Així per a molts joves, especialment els que no tenen el català com a llengua materna, existeixen dues llengües. La que, en el millor dels casos, es fa servir dins de les aules (català) i la que s’utilitza en tots els espais de socialització (castellà). Per comprovar-ho, només cal anar a parar l’orella a la sortida de molts instituts. En l’esmentat estudi sociolingüístic del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya queda ben clar: quan surten de la classe, els joves es passen al castellà. Segons les seves respostes a l’estudi, el 61% dels adolescents afirma que «mai o molt poques vegades» parla en català en contextos informals o en els quals no té l’obligació de fer-ho. Mala peça al teler. Perquè sense oci i socialització en català, la nostra llengua s’anirà fent cada cop més i més petita.