Lleis, ordres i regles

Sembla que, almenys filosòficament, hi ha una gran diferència entre lleis, ordres i regles... Una llei, per definició, és universal, i ja n’hem descobert unes quantes al llarg del temps, com la de gravitació, la d’atracció i repulsió, la de causa-efecte, la de polaritat, la de vibració i ritme... I totes aquestes lleis no poden ser negades ni rebutjades, ja que hi estem immersos, i ens empenyen a l’activitat tot controlant el que succeeix en temps i espai. Tampoc es poden canviar.

Hi ha lleis i ordres fetes pels humans que a vegades són febles interpretacions de les lleis universals i acostumen a reflectir la voluntat de proporcionar un marc de convivència en la societat on s’implementen. Tenen impacte i validesa en llocs i espais concrets i es poden canviar segons desig de qui ostenta el poder en un moment donat, sigui individual (dictadura) o col·lectiu (democràcia).

Hi ha les regles, o els reglaments, que en teoria són –o haurien de ser– el resultat de l’experiència comprovada i fins i tot de mil·lenàries actuacions, que aportarien una manera de fer basada en el resultat de la vivència d’altres persones en temps passats, siguin aquests temps propers o llunyans, i que haurien de servir per evitar allò que tan sovint diem d’ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Però sembla que, en el funcionament administratiu vigent, un reglament és com un protocol al qual sovint manca el resultat de l’experiència i, sobretot, hi falta el sentit comú.

Si coneguéssim bé les lleis universals, si tinguéssim reglaments basats en experiències viscudes, segurament podríem viure d’una manera més assossegada. Primer, acceptant unes lleis inamovibles i, segon, veient reflectit en els reglaments passos concrets que ens ajudarien a l’obtenció d’objectius, i en els quals reconeixeríem el seu valor orientatiu. El que caldria avui dia, seria una clara reducció de tanta normativa. Poca i clara. Això facilitaria, no només la convivència, sinó el nostre dia a dia per encarar coherentment les activitats diverses.

L’altre dia, parlant d’això, algú va dir –mig de broma mig de debò– que els manaments de la llei de Déu són deu i encara resumits en dos, que la primera declaració dels drets humans i del ciutadà de la Revolució Francesa conté disset articles, i que la normativa europea per a l’etiquetatge de l’arròs pot tenir-ne dos-cents cinquanta.