OPINIÓ
La Figueres que s'emociona
"En una ciutat sovint acomplexada, veure una platea dempeus, emocionada i aplaudint els seus hauria de ser un motiu suficient per recuperar l’amor propi. Com afirmava Laurence Olivier: «Un gran teatre és el signe visible de cultura»"
Mai he fet teatre damunt d’un escenari. A la vida, tots interpretem un paper o un altre en algun moment, però això és una història diferent. Per aquesta raó, sempre he sentit admiració i respecte per aquelles persones que s’atreveixen a sortir davant del públic per a despertar-nos emocions així com per a aquells que són darrere bambolines, des dels autors a l’últim ajudant de producció.
Vaig créixer escoltant a casa noms com Eduard Bartolí, Josep Maria Gumbau, Mercè Huertas, Joan Minobis, Toni Montal o Josep Montalat, entre altres. Eren les figures del teatre local dels meus pares. Primer, a través dels seus records, i després, llegint cròniques de l’època o mantenint converses intenses amb alguns d’aquests personatges, vaig poder visualitzar una Figueres compromesa amb l’art dramàtic. La ciutat va ser pionera en posar a marxa un teatre municipal, el Principal el 1850. A la dècada dels anys setanta, aquest teatre va ser rescatat de l’oblit per convertir-se, sense que ningú ho sospités encara, en el reclam més important de la ciutat, el Teatre-Museu Dalí. Aquell equipament cultural de finals del XIX va ser dels «de més relleu a Girona, Catalunya i dels més significatius d’Espanya, dins l’arquitectura musical d’època neoclàssica», en paraules de l’historiador Alfons Martínez Puig recollides als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. És a dir, un motiu d’orgull.
L’incendi del febrer de 1939 va abaixar definitivament el teló d’El Principal. Els aficionats varen haver de recórrer a altres escenaris com el Casino Menestral, la Catequística, la Sala Edison o el Teatre Cinema El Jardí. Curiosament, els dos últims havien estat botxins de l’activitat teatral a la ciutat a favor del cinema.
El pas d’El Jardí a mans municipals el 1983 i la seva reinauguració vuit anys més tard, ha permès a Figueres tenir una programació regular compartida amb altres espais. I el més important, l’afició per fer teatre ha perdurat viva i exitosa amb companyies com La Funcional, Tequatre, A mossegades o, la més recent, 30 de febrer. En una ciutat sovint acomplexada, veure una platea dempeus, emocionada i aplaudint els seus hauria de ser un motiu suficient per recuperar l’amor propi. Com afirmava Laurence Olivier: «Un gran teatre és el signe visible de cultura».
Subscriu-te per seguir llegint
- Carles Pujol obre les Fires amb un pregó que reivindica el decàleg del bon figuerenc
- El Xupinassu del Cafetó torna a ser un èxit amb el pregó de David Arias
- Busquen un home que ha agredit dos treballadors i tres gossos a la protectora d'animals de Figueres
- Aquest és el programa de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres 2024
- Aquesta és la programació del dissabte 27 d'abril de les Fires de Figueres 2024
- La Junta Electoral insta Figueres a retirar les estelades de la plaça de l'Ajuntament
- Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres 2024: aquesta és la programació per aquest diumenge 28 d'abril
- Defuncions del 28 d'abril de 2024 a l'Alt Empordà