Agafo el brau pels fulls

Passen els anys i per a qui té un nervi àvid de lectura, com és el meu cas, l’acumulació de llibres en qualsevol lleixa o racó de casa acaba sent un motiu de queixa familiar, amb raó. Passen els anys i la revisió del fons acumulat troba molts denominadors comuns, el principal dels quals són els llibres que donen vida a la història empordanesa, la de la seva gent, els seus paisatges, les misèries, els contrallums i les festes de guardar. És en aquests llibres de contingut local i comarcal d’on un servidor ha begut i guardat algun petit bri de coneixement i modesta saviesa. Però és tan poca que, conscient de les mateixes limitacions, continuo necessitant obrir les pàgines d’aquests llibres per anar aprenent un xic més cada dia.

És en aquest terreny on sospiro com un vell murri de poble en veure que tots els grans entesos de l’evolució humana que anunciaven la desaparició del paper imprès han fracassat, fins ara, en la seva predicció. No hi ha autor o autora que avui vulgui transmetre les seves idees escrites als altres sense que aquesta transmissió tingui forma de llibre, catàleg, guia, opuscle o conte de fades. I és en aquest punt on miro i remiro tots els llibres que hi ha per casa i, entre ells, els molts que ha generat el mestratge de l’empresa figuerenca Brau Edicions. I admiro les portades i les maquetacions sorgides de l’enginy d’Abdó Jordà Costa, la visió literària de Maria Mercè Cuartiella Todolí o el cap fred de l’editor Jenar Fèlix Franquesa.

I és que aquest figuerenc d’adopció, nascut a Manresa el 1958 i empeltat d’empordanisme des de ben petit, és culpable de moltes coses: d’estimar el país, el territori, el paisatge i la seva biodiversitat; de creure en el passat de la nostra manera de viure per a difondre’l i conservar-lo per a les generacions futures i de recuperar obres d’autors de casa per a treure de l’oblit la universalitat de la seva memòria.

Res, Brau ha fet trenta anys i, mal m’està dir-ho, acuso aquesta editorial d’haver-me fet una petita mica més empordanès, un xic més lector i un molt massa acumulador de llibres.

De tant en tant, amb en Jenar la fem petar i d’ell en surt tot allò que ha de sortir d’un espectador intel·ligent de la vida. I amb ell esmentem el pare, l’enginyer i regidor Eduard Fèlix, un senyor de cap a peus que sovint recordava que «en aquesta vida ets allò que has après». I jo, amb Brau, cada dia faig d’aprenent mentre llegeixo els seus llibres. Bé, els llibres que edita amb autories ben diverses i contrastades, tot s’ha de dir.

Subscriu-te per seguir llegint