Paral·lel 46

Patrimoni i espoli

«Ens pot sorprendre i indignar, tot i que és sabut que moltíssima gent d’arreu del país guarda alguns tresors vinculats al patrimoni, sigui al jardí de casa seva o en algun espai del seu domicili»

Alfons Martínez Puig

Alfons Martínez Puig

El concepte de conservació del patrimoni, posar-lo en valor, recuperar-lo o difondre’l com quelcom propi que ens ajuda a explicar el nostre entorn, identitat i la nostra evolució fins avui, és relativament recent. Tenim alguns exemples, que sempre ens han explicat com a precursors, que es remunten de manera més o menys sistemàtica a principis del segle XX; amb tot, bestieses, espolis, robatoris o venda il·legal de peces patrimonials s’han dut a terme sempre.

Recentment, llegia com el Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil, havia pogut impedir –i recuperar– dues àmfores d’època romana que estaven a punt de vendre’s entre particulars a través de plataformes d’internet. Unes àmfores datades entre els segles I i III dC, i que es poden considerar patrimoni històric de Roses. Sembla que aquesta pràctica, que està expressament prohibida per la legislació vigent, és relativament habitual i de mal controlar.

Ens pot sorprendre i indignar, tot i que és sabut que moltíssima gent d’arreu del país guarda alguns tresors vinculats al patrimoni, sigui al jardí de casa seva o en algun espai del seu domicili. Era una pràctica habitual en alguns espais avui patrimonials, que no tenien ni vigilància ni control per part de les administracions i que eren sistemàticament buidats. El més gros és que probablement aquest buidatge ha permès que moltes peces s’hagin conservat –d’aquella manera– que en cas contrari haguessin servit per abastir el mercat internacional d’antiguitats.

Em deia fa molts anys un professor d’història medieval, el Dr. Manel Riu, que a l’Empordà som uns privilegiats perquè, si donem un cop de peu a una pedra –ho deia hiperbòlicament– ens surt una vil·la romana. Evidentment, això no és així, però sí que és cert que ha estat una idea que ha sobrevolat una part de la llegenda d’aquesta comarca, la qual cosa ens ha permès gaudir d’un patrimoni excepcional de totes les èpoques, de la mateixa manera que som susceptibles de patir l’espoli de desaprensius que volen fer-ne negoci.

Subscriu-te per seguir llegint