Tramuntanades

Quinzenal

«Seguim fluint al ritme de l’univers, en evolució constant –i espero que no en involució– per aprendre de cada circumstància i de cada moment. Es diu que no hi ha res, per dolent que ens pugui semblar, que no amagui la perla d’una lliçó interessant i necessària»

Maria Crehuet

Maria Crehuet

Així seran des d’ara les meves col·laboracions al Setmanari de l’Alt Empordà: quinzenals. La direcció del periòdic ha optat per donar cabuda a més col·laboracions i obrir, d’aquesta manera, el ventall d’opinions, cosa imprescindible i necessària en una democràcia. Des del juliol de 1997 fins avui han estat 26 anys i uns 1.326 articles que han anat apareixent setmana rere setmana sense cap interrupció. Però els canvis s’imposen, sempre.

L’univers és un moviment constant i nosaltres ens belluguem amb ell vulguem o no. L’esperança és que aquest moviment –que semblaria que és en espiral– sigui en una constant evolutiva.

El filòsof grec Heràclit (540-480 aC) no es cansava de dir que el món és un flux constant i canviant encara que sembli que tot continuï igual, ja que l’única cosa permanent en l’univers és, precisament, el canvi. I per il·lustrar-ho deia: ningú pot banyar-se dues vegades al mateix riu, ja que tot canvia, tant el riu com la persona que s’hi banya.

Així doncs, és en el marc d’aquest canvi constant que ara em toca a mi, canviar de ritme respecte a aquesta columna. I en revisar aquests 26 anys m’adono que els escrits han evolucionat amb mi. Des del primer, que va ser escrit quan tenia 51 anys, fins avui que estic a punt de complir-ne 77, hi ha moltes coses que han canviat en mi i en la meva vida, i moltes coses que han canviat també en el meu entorn, com la societat en la qual participo i el medi ambient en el qual visc, i això s’ha hagut de reflectir inequívocament a les tramuntanades que he anat escrivint.

Seguim fluint al ritme de l’univers, en evolució constant –i espero que no en involució– per aprendre de cada circumstància i de cada moment. Es diu que no hi ha res, per dolent que ens pugui semblar, que no amagui la perla d’una lliçó interessant i necessària. Aquesta és una premissa que tothom hauria de tenir present davant de circumstàncies que semblen difícils, i fins i tot, a vegades, insuportables. Però és qüestió de girar el mitjó, de donar la volta al mur, de veure què ens està dient la situació i aprendre’n la lliçó corresponent. De totes maneres, en aquest cas concret dels articles, es tracta només d’un canvi de ritme al qual espero adaptar-me sense problemes tot seguint amb la constant evolutiva que marca la vida, l’entorn i l’univers. Fins d’aquí a quinze dies.

Subscriu-te per seguir llegint