Calma total

Calma total és el títol d’una pel·lícula australiana d’orientació psicothriller, en la qual va participar Nicole Kidman ja fa un grapat d’anys i que em porta a la vegada al seu revers, ja que la mateixa pel·lícula va ser titulada Terror a bordo, a l’Amèrica del Sud.

On vull anar a parar? Hem entrat i creuat ja setembre, les «classes» ja han començat altre cop, molts han tornat a la feina, la Diada de l’Onze de Setembre ja ha passat (amb pena o glòria ho deixo per les respectives parròquies), els estires-i-arronses per la formació del nou govern espanyol continuen, finalment Rubiales ha dimitit (sense que les estructures de l’esport, el futbol i els mitjans que hi fan negoci, hagin sortit afectades), i així podríem seguir i aquí no passa res.

Pel que sembla, estem en el millor dels mons i ens apuntem a l’anunci d’una coneguda marca d’aigua: «Que no passi res, és el millor que pot passar».

Que el preu de l’oli d’oliva verge extra continuï pels núvols, certes matèries primeres es vagin encarint, l’electricitat, la benzina i l’energia segueixin sent cada vegada més béns de luxe i no de primera necessitat (com l’alimentació), els transports públics continuen sent deficients i els lloguers d’habitatge, sobretot a la Costa Brava, però en general ja a tot Catalunya, ens vagin portant a la gentrificació i a la penetració de plataformes digitals, especialment AirBnB, convertint molts indrets de Catalunya en un forat negre on, de retruc, molta de la seva població autòctona ha de fugir, tot això i més coses ni ens alarmen, ni ens fan perdre la son.

Ja no entrem amb l’estat de sequera, que a l’Alt Empordà comença a ser crònic i més que ho serà, segons diferents estudis. En qualsevol cas, l’estat dels embassaments torna a ser crític, l’estat dels aqüífers encara és pitjor (però com que no es veuen, fan els ulls grossos) i les incidències de temps violent sobre collites i ciutats, segueixen augmentant, amb silenci o amb soroll, quan hi ha una forta calamarsada o alguns morts.

La qüestió és que aquí no passa res, excepte l’Acústica i la multitud de concerts i festivals que han fet l’agost fins i tot amb els gots reciclables. Sodoma i Gomorra són cada dia una festa (no direm localitats, és un context), el cap de Creus és un paradís (cada vegada més sec), la badia de Roses la més maca del món (tot i que els dies blaus sense calima són excepció) i l’Alt Empordà no es pot tocar, mentre la sequera va avançant. Calma total. Però ja sabeu que ve després de la calma, no?