S’ha acabat l’estiu

L’estiu està ple de festes majors, de concerts i de propostes per anar a dotzenes de restaurants al nostre Empordà. També és bon temps per anar a la platja, per fer vacances en família o per sortir amb amics a les nits que s’allarguen entre beguda i música.

Se’m fa difícil recordar la quantitat de concerts als quals he assistit aquest estiu; puc recordar que a l’església parroquial de Pals hi hem organitzat diversos concerts solidaris amb l’Associació «Amb les teves mans», i que aquest passat agost, amb l’Associació Cultural de Pals hem organitzat tres concerts de música clàssica, el Festival Clàssic Pals. Tot un èxit de bona música i amb ple total en la majoria de concerts.

He aprofitat que soc de Joventuts Musicals de Torroella, per assistir a diversos concerts a l’Estartit i a l’Espai Ter. Veritablement, uns concerts que m’han il·luminat diversos vespres d’aquest estiu. El concert d’inici del Festival de Torrella al final del Passeig del Molinet, al Cap de la Barra, a l’Estartit va ser tot un conjunt de sensacions musicals i paisatgístiques.

Aquesta setmana passada, just abans de la Diada Nacional de Catalunya, hem celebrat la Festa Major dels Masos de Pals, i aquesta mateixa setmana és la festa de Santa Reparada, a Begur. Després de la Fira d’Indians de principi de setembre, i amb l’inici del curs escolar, podem dir que aquest estiu calorós i amb mínims de pluja, està arribant al seu final.

Un inici de curs desitjat per pares d’alumnes, i, sobretot, pels avis, cansats de fer de cangurs dels seus nets, perquè aquests són molt macos, molt bonics i excel·lents, però els han deixat amb un estrès esgotador.

Torna la normalitat.

I, aquesta «normalitat» ens porta molts interrogants en el camp de la política. Tindrem un govern a l’Estat de la dreta i l’extrema dreta?; o, en Pedro Sánchez acabarà convencent els polítics de casa nostra per formar un govern progressista? La solució, a les properes setmanes.

A Madrid, hi ha qui està debatent els termes d’una possible amnistia per a tots els encausats del Primer d’Octubre de 2017; i altres debatent si cal treure els tancs. Una Espanya ingovernable sense els vots de les forces catalanes.

A data d’avui, encara estem sense bisbe a la Diòcesi de Girona. Ja fa divuit mesos que estem en situació de «seu vacant». Recordo que ara fa cinquanta anys, abans que arribés a Girona Monsenyor Jaume Camprodon, havíem estat dos anys en seu vacant tot i que el bisbe Jubany, ja a Barcelona, continuava com a administrador Diocesà. El que en aquell moment va ser una situació personal d’espera per a poder ser ordenat de prevere, ara s’ha convertit en un temps d’espera per poder presentar la dimissió com a rector, ja a punt de complir els cinquanta anys de prevere.

Mentrestant segueix la vida, amb un terratrèmol al Marroc, amb una visita del Papa a Marsella, amb un conflicte a Ucraïna que ja fa massa temps que dura, i que sembla que no es veu el final.

Per arribar a una «pau justa», com demanen els amics ucraïnesos que fa poques setmanes vaig veure en el Col·loqui Europeu de Parròquies a Timisoara (Romania), cal una retirada dels exèrcits d’ocupació de tot el territori ucraïnès, i una compensació equivalent a les destrosses provocades per la guerra.

Queden ben pocs dies per donar per acabat l’estiu a casa nostra. Però encara hi ha abundant turisme a les platges de la Costa Brava, i molts cotxes a les carreteres. La normalitat que pensàvem que seria molt diferent després dels anys de la Covid-19, sembla que ha tornat amb unes ganes, encara més fortes, d’aprofitar el temps, que el món s’acaba!

Subscriu-te per seguir llegint