Històries del tren

Fa pocs dies apareixia a la premsa, i a través de les xarxes socials, les imatges d’uns vigilants de seguretat que a l’estació de Maçanet Massanes –a la línia R11 que enllaça Barcelona amb Figueres i Portbou– immobilitzaven un noi perquè no havia abonat el bitllet corresponent i l’interventor del tren no li va voler cobrar la diferència, sinó que el va obligar a baixar del tren, amb la indignació de bona part dels passatgers que ho van veure. Una situació relativament habitual que, en aquest cas, i no és una excepció, es va resoldre de mala manera.

Les imatges recorden unes de similars que li varen costar la vida a George Floyd a Minneapolis (EUA) l’any 2020, per una intervenció policial brutal i, finalment, tràgica. Tot plegat diu molt poc de com gestionem les situacions tenses i més, si s’hi afegeixen elements de caràcter «ambiental» que podríem considerar en termes generals com a prejudicis. En fer-se viral la notícia, RENFE ha actuat amb celeritat cap a l’empresa de seguretat demanant que apartin als dos vigilants del servei, tot i que sospito que no sempre s’actua amb tanta celeritat.

Probablement, el jove viatger hauria d’haver agafat el bitllet, de la mateixa manera que el revisor hauria d’haver permès pagar el bitllet al mateix tren –és habitual fer-ho–, i en cap cas posar en joc la vida d’una persona per 2,15 € amb la intervenció brutal de dos vigilants de seguretat.

Tot plegat ho atribueixo a un estat de permanent alteració en la qual vivim, que provoca situacions com aquestes, i segurament moltes d’altres de les quals no ens assabentem, perquè no apareixen als mitjans o a les xarxes. Hem anat perdent la paciència, l’empatia o la pròpia seguretat, i acaba solucionant-se amb violència, agressivitat i males maneres.

Aquesta és una de les moltes històries del tren que es poden viure si se n’és usuari; d’altra banda, es pot exportar a moltes altres situacions i ens hauria de fer reflexionar de com ens relacionem entre nosaltres mateixos o com ens hauríem de relacionar.