Torna elBulli

Fa pocs dies obria les portes, de nou, el Bulli. Després de dotze anys, des del seu anunci fins ara, la feina s’ha anat fent a poc a poc i amb discreció; amb un projecte que en un inici va tenir certa contestació per una idea que podia malmetre part del Parc Natural de Cap de Creus. El projecte es va aturar, parlo de memòria però diria que cap al 2015, i es va repensar. L’actual s’ha vist incrementat en un 30% la seva superfície, i ja no és un restaurant, sinó que és, com ha afirmat el mateix Ferran Adrià, un museu divulgatiu. El seu nom: elBulli 1846.

El concepte potser costarà una mica d’entendre; un espai gastronòmic pot contenir un alt contingut d’art, però no sé fins a quin punt la seva transformació a un espai expositiu, museístic, amb diverses instal·lacions i aprofitant recursos audiovisuals per posar en valor allò que el seu creador, qui va revolucionar la cuina internacional durant la dècada dels 90, vol que sigui un llegat per a futures generacions.

Evidentment, la cala Montjoi i la vila de Roses recuperen un atractiu turístic que havien perdut el dia que el Bulli va tancar les portes. Estic convençut que aquest projecte funcionarà –no sé si com creuen els seus impulsors–, perquè és evident que el prestigi assolit per Adrià, en aquell mateix espai com a restaurant, farà que sobresurti; haurem de veure si el format i la nova perspectiva que s’ofereix engresca als visitants.

L’artista plàstic Raül Sordi afirmava que «El arte no progresa, evoluciona»; i en això podem trobar part del perquè aquest nou Bulli com a museu divulgatiu. És evident que allò que va dur a terme elBulli com a restaurant, va posar el focus de tot el món en aquest petit racó de l’Alt Empordà; transformar-lo en un espai de referència, de transmissió d’allò après i amb voluntat de perdurar, és una bona idea que queda una mica a l’aire quan rere la idea ja no hi ha el restaurant que el va fer famós.

Ha tornat elBulli i veurem –com deia Adrià–, la seva evolució; en funció d’això, sabrem si és una bona notícia o, potser, no tant.

Subscriu-te per seguir llegint