Temporalitat

Els til·lers de la plaça del poble estan florits i en sento l’olor des del meu estudi. Una olor que em lliga a l’aire, a l’aigua que ha anat caient aquests dies, als vegetals, a la terra i, per què no?, a les altres persones del poble que deuen sentir-la. Potser no els agrada o potser sí, és igual. És una olor que dura poc temps, just la floració, i després que aquest petit període hagi passat, l’aire segurament transportarà altres olors, però la de la flor del til·ler no serà fins a l’any vinent.

Aquesta és la qüestió de la temporalitat de les coses, del cicle de la vida... El filòsof grec Heràclit (540 anys aC) no es cansava de repetir que el món és un flux constant i canviant encara que sembli que tot segueixi igual, ja que l’única cosa permanent en l’univers és, precisament, el canvi, i ho explicava dient que ningú pot banyar-se dues vegades en el mateix riu, ja que tot canvia, tant el riu com la persona que s’hi banya.

No obstant això, ens estan inculcant la idea de la permanència, que tot ha de continuar igual, que el canvi és perillós, etc. I ens venen assegurances per a tot, i ens prometen una vida segura si fem això o allò... com si estigués en el nostre poder, en les nostres capacitats, controlar la vida mateixa. I no.

L’altre dia vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una sessió de l’observatori astronòmic d’Albanyà, i quan et mostren la immensitat de l’univers i veus un petit punt en mig de tot que és el nostre planeta, penses que no arribem a més enllà d’una formiga... i quan veus –o t’expliquen– el moviment constant dels cossos celestes, i et diuen que també el nostre sol tindrà la seva fi perquè tot neix, es forma i arriba un dia que s’acaba, penses com n’estem d’equivocats de sentir-nos el centre del món i de pensar que controlem tan sols la nostra vida.

Mentre observava les imatges, em venia a la memòria la frase gravada a la porta del temple de Delfos que diu: «T’adverteixo, siguis qui siguis, tu que desitges sondejar els arcans de la natura, que, si no trobes dintre de tu mateix allò que busques, tampoc podràs trobar-ho a fora. Si ignores les excel·lències de la teva pròpia casa, com pots pretendre trobar altres excel·lències? En tu es troba ocult el Tresor dels Tresors. Home, coneix-te a tu mateix i coneixeràs l’univers i els deus». I em preguntava –girant la frase- si en investigar i conèixer una mica l’univers, hom es pot conèixer una mica més a si mateix.