Tribun@

El piulador més ràpid de la història

Carles Ayats Aljarilla

Carles Ayats Aljarilla

John Wesley Hardin és considerat el pistoler més ràpid de la història. Diuen que era capaç de desenfundar i disparar a dues mans abans que algú pogués fer petar els dits. No sé si algun dia, els llibres d’història també recolliran el nom de les persones amb les mans més àgils a les xarxes socials. Però és clar que algunes haurien de pensar-ho una mica més. En els últims dies, malgrat la bona intenció, hem pogut llegir una piulada del badaloní Xavier García Albiol anunciant –i desmentint, minuts més tard– la mort del tenor Josep Carreras.

Malauradament, aquesta inoportuna mostra de condol no és insòlita. Moltes més persones han viscut amb estupefacció l’anunci del seu traspàs abans d’hora. Coincidint amb la patinada d’Albiol, alguns mitjans han recuperat les imatges de la televisió gallega que, per aquella estranya dèria d’alguns periodistes de ser els primers a qualsevol preu, anunciava la mort de José Luis Cantero Rada, el Fary, mesos abans que es produís el 2007. Aquests obituaris prematurs s’han multiplicat amb les xarxes. Twitter és ple de piulades amb la mort de Justin Bieber, Barack Obama o David Bisbal. De fet, la defunció de Fidel Castro el 2016 es va considerar una notícia falsa unes hores perquè al mandatari cubà ja se l’havia donat per mort moltes altres vegades amb anterioritat.

Tampoc es va escapar de la imperiosa necessitat d’anunciar la mort d’una celebritat el nostre matrimoni més famós. Recordo Gala Dalí responent amb contundència una trucada del periodista Josep Maria Bernils des de Ràdio Popular de Figueres: «Je suis pas encore morte (Encara no m’he mort)». La musa, traspassada ara fa quaranta-un anys, desmentia així el rumor que circulava a la comarca. A la mateixa emissora, un temps més tard, l’enèrgica Encarna Sánchez també informaria erròniament i en exclusiva, de la mort de Salvador Dalí.

És clar, que amb xarxes o sense, errare humanum est. I «perseverar (en l’error) és diabòlic», com completava l’expressió clàssica. Mai en sabrem prou.