«Vae victis!»

Just a la cantonada dels carrers Calabró i Climent al punt més alt del Puig del Mercadal de Castelló d’Empúries s’hi aixeca des del segle XVIII el convent de Santa Magdalena de frares agustins. Hi destaca el petit campanar fet amb carreus ben acabats que ha esdevingut, juntament amb la Catedral, una referència del perfil de la vila. Us vull explicar, si és que ja no ho heu sentit a dir, les noves i interessants troballes realitzades per l’arqueòloga Anna M. Puig i el seu equip, a la part inferior de l’edifici conventual. Per accedir sota terra has de baixar una escala recargolada i estreta, primer la foscor i després un cop d’humitat t’envaeix el nas, però el que més impressiona és el que de cop hi pots veure. Davant per davant s’estén una cavitat en forma de ferradura d’uns quaranta metres de llarg, tres d’ample i quatre i mig d’alçada, és tan gran que hi podria passar un cotxe tranquil·lament. D’aquests i d’altres sorprenents túnels ja en teníem coneixement, segons l’estimat Pol Andreu: els castellonins i castellonines hi fem vida, això explica que quan passeges pels carrers i places de Castelló no hi trobes a ningú, tots som allà a sota fent la nostra. Fins i tot anys ençà m’havien explicat que aquestes trunes eren més llargues i profundes que les actuals. Ho eren tant que et portaven fora muralles direcció sant Pere de Rodes.

La realitat, però, és que a partir d’una mostra extreta de revestiment de morter i mitjançant l’anàlisi de radiocarboni, els treballs arqueològics han pogut datar aquesta troballa entre principis del segle II i la primera meitat del segle I aC, en època romana. Precisament l’any 195 aC a l’actual Empúries, tingué lloc la batalla d’Empòrion on el Cònsol Marc Porcí Cató, cap dels exèrcits romans, va aixafar i sotmetre a cop de gladius la població autòctona d’Indiketes. Fou per aquella època bel·licista quan possiblement aquestes galeries foren construïdes com a cisternes d’aigua amb l’objectiu d’abastir algun important destacament militar aixecat on avui hi ha sant Agustí. Qui sap si en algun moment gaudint de la gran victòria, aquell romà valent que ens va vèncer a cop d’espasa va cridar, Vae victis!