Un vespre plujós

Fa un grapat d’anys anàvem amb una amiga, també metgessa, a una reunió científica on ens parlarien d’una malaltia nova en aquells moments. L’estona del desplaçament fins arribar a la seu on es feia la conferència se’ns va fer curt. Anàvem amb il·lusió a formar-nos. La trobada científica, també se’ns va fer curta. En ella ens varen explicar que havia aparegut una malaltia infecciosa nova, desconeguda. Era la SIDA, la síndrome d’immunodeficiència humana. Des de llavors fins ara, han passat molts anys i han canviat moltes coses. Quan la varen descobrir, la varen etiquetar de mortal, perquè ho era. Avui amb els avanços dels tractaments farmacològics i les mesures preventives el panorama ha canviat. Però les mesures preventives que li anaven a la contra, ara sembla que s’estan descuidant i sembla que pot fer perillar de nou la humanitat. En aquests moments sembla que se li ha perdut el respecte i la importància que té. Alhora sembla que s’ha perdut la por a emmalaltir i amb això les estratègies per disminuir la seva transmissió i contagi, que semblen estar infravalorades i menystingudes, com també ho pot estar la repercussió tant greu de la malaltia en la persona afectada.

Aquest any el dia 1 de desembre, com cada any des del 1988, es torna a commemorar el dia mundial de la SIDA. I es fa per recordar les víctimes d’aquesta epidèmia. Epidèmia que ha matat al voltant de 25 milions de persones arreu del món i a les qui recordem com a mínim un dia a l’any. Aquest dia també ens serveix per crear consciència de la malaltia i per celebrar victòries. I com no podia ser d’una altra manera per desestigmatitzar-la.

Ara diferenciarem la persona portadora del virus del qui està malalt de SIDA. Perquè no tothom que és portador del virus, es posarà malalt, i qui està malalt, té la SIDA. És molt important fer un diagnòstic ràpid i un tractament precoç en els portadors, per tal que no emmalalteixin. Si no hi ha un deteriorament greu del sistema immune, molts portadors del VIH no es posaran malalts de SIDA. Aquest virus provoca que unes cèl·lules encarregades de la defensa davant les infeccions i que es coneixen amb el nom de glòbuls blancs CD4, desapareguin. Si aquestes desapareixen, les infeccions ataquen el cos provocant lesions progressives d’òrgans i sistemes, de vegades tant greus que provoquen la mort.

Però com es contrau el virus? Doncs pot fer-ho amb les relacions sexuals, quan hi ha contacte i intercanvi de secrecions vaginals o de semen infectades. El contagi també pot ser per via sanguínia i també en l’alletament matern. Cal insistir en la importància de fer-ne difusió de la seva existència i de com evitar-la. S’han d’esborrar falsos mites i creences. La lluita contra ella ha d’aconseguir aturar aquesta epidèmia que ha fet i fa, molts estralls. I cal evitar que en continuï fent més.

El dia que en aquella reunió científica ens varen parlar de la SIDA, plovia i ja era fosc. L’escenari que ens varen presentar augurava la foscor d’una epidèmia, com ha estat. Tot i els anys que han passat des de llavors, continua essent imprescindible parlar-ne i no deixar d’actuar per aturar-la. S’ha de canviar l’escenari d’aquesta malaltia transformant-lo en un de clar i diàfan, sinònim que se l’ha vençut.