El febrer de 2016 va néixer a Figueres l’Associació Amb les teves mans, amb la voluntat de treballar per als refugiats que en aquell moment arribaven a Lesbos (Grècia) fugint de la guerra de Síria. Dels sis viatges que l’Associació va fer a Grècia, jo hi vaig anar en l’últim, el juny de 2018, quan ja vam constatar que, fruit del pacte vergonyós que Europa va fer amb Turquia, el govern grec es va proposar eliminar totes les petites associacions que treballaven amb els immigrats i refugiats. Lamentablement, continuen arribant immigrants de Síria i Afganistan que queden tancats en camps de refugiats, que s’assemblen molt als camps on van estar els nostres avis acabada la guerra civil, a les platges del Rosselló.
Va ser llavors que ens vam decantar per anar a Gàmbia (Àfrica Occidental), un petit país, excolònia anglesa, enmig de la República del Senegal. Des del 2018 que hi hem aportat material sanitari, material agrícola i molt material educatiu. Diferents projectes, subvencionats per diversos ajuntaments del Baix Empordà i per Dipsalut, ens han permès millorar la vida de moltes persones, infants i dones de la comarca de Badibbou, al centre del país, en una zona rural i empobrida.
Iniciat el setè any de funcionament de l’Associació, hem crescut exponencialment. A causa de la invasió d’Ucraïna, i amb la sensibilització que en un primer moment hi va haver, hem fet dos viatges a Cracòvia (Polònia), amb material sanitari i alimentació infantil. També a Cracòvia vam comprar menjar i productes sanitaris per enviar-los al front de guerra. Del 9 al 13 de maig vaig volar a Cracòvia, i vaig poder fer el lliurament del material sanitari i menjar, que altres companys havien portat en furgoneta travessant tot Europa, a Lviv (Ucraïna), constatant la problemàtica dels desplaçats interns, més del doble que els que en un primer moment van fugir de la guerra.
Del 29 de maig al 3 de juny, amb en Milton i en Martí, vam viatjar a Tetuan (Marroc) per contactar amb una Associació que treballa amb infants, adolescents i joves marginats que acullen majoritàriament fruit de la tutela que el jutge de menors els fa arribar. També treballen, en la mesura que poden, amb dones subsaharianes que han de parir els seus fills, molts d’ells fruit de la violació, i els ofereixen un lloc per estar un any aproximadament, per poder viure, menjar i formar-se professionalment. Després continuen fent-los un seguiment i tutela.
Estem elaborant diversos projectes d’ajuda a aquesta associació marroquina, que volem presentar a alguns ajuntaments, a empresaris i al Rotary de la comarca; ells ens han ofert fer extensiu a Rotary Internacional els projectes que fem, amb infants i dones.
Ajudeu-nos a fer visible la nostra feina, seguint i compartint els perfils i posts que publiquem a les xarxes
I, encara, del 30 de setembre al 7 d’octubre he tornat a viatjar, amb en Martí, a Gàmbia, per preparar diversos projectes per l’any 2022-23, amb el suport de Dipsalut i de la Taula de Cooperació de l’Ajuntament de Palafrugell. Dos projectes sanitaris al CAP d’Illiasa (comarca de Badibbou) per ampliar l’hospital de dia i la residència de metges i infermeres del Centre.
En aquest viatge vaig signar amb el president de Mbolo, a Tujureng (Gàmbia) un conveni de col·laboració, que ja ha començat a donar fruits. Al cap de pocs dies, ja a Pals, vaig signar un segon conveni amb APISF (Marroc) i Sevilla Acoge, per iniciar els nostres projectes al Marroc. I aquest dilluns passat, 7 de novembre, he signat, a Blanes, un tercer conveni amb la Fundació Kalilu Jammeh, que té un orfenat a Jirong (Gàmbia) i una bona extensió de fruiters (taronges i plàtans). Estem a punt de subvencionar quinze llits per l’Orfenat que ells han construït amb una subvenció de Mans Unides Andorra.
En Kalilu Jammeh, el president de la Fundació, un immigrant que ha escrit un llibre del seu viatge de Gàmbia a Blanes, i que aquests dies és aquí, em deia, quan vaig estar amb ell l’octubre a Jirong: «Josep, vosaltres i nosaltres treballem per un mateix Senyor, per un mateix Déu, perquè treballem pels seus fills, els més necessitats».
Lamentablement, estem veient que aquests dies als ports italians hi ha vaixells d’ONG que tenen greus dificultats per desembarcar els que han salvat de la mort al Mediterrani. I que a Espanya hi ha una ILP per reclamar que canviïn les normes d’acollida als immigrants i refugiats, i no hagin d’estar tres anys sense permís de treball perquè no tenen permís de residència. Un peix que es menja la cua.
Ajudeu-nos a fer visible la nostra feina, seguint i compartint els perfils i posts que publiquem a les xarxes, i, si podeu, us convido a fer-vos socis a partir de 10 € al mes; contacteu amb nosaltres al Facebook i Instagram: associacioamblestevesmans, o per correu (amblestevesmans@gmail.com), per tal que nosaltres puguem continuar treballant al servei dels més necessitats, i ajudant els qui ajuden!
