Quan una persona presenta poliúria, polidípsia i polifàgia hem de pensar que té una diabetis. Aquesta malaltia es caracteritza per la presència d’un excés de sucre en sang i es manifesta per aquests símptomes, que traduïts a un llenguatge més entenedor, equival a dir que la persona té més ganes d’orinar, més set i més gana. De diabetis, n’hi ha de diferents tipus, però aquí tractarem de la diabetis mellitus sense especificar de quin tipus és.
I per què en parlem? Doncs perquè cada 14 de novembre és el dia Mundial de la Diabetis, que és el dia que coincideix amb la descoberta de la insulina, remei que va salvar, que salva i salvarà moltes vides de persones diabètiques. Un dels seus descobridors va néixer tal dia, de l’any 1922. El seu nom és Frederick Grant Banting. I aquesta commemoració va destinada a fer-la visible i a apoderar les persones perquè no n’emmalalteixin i sàpiguen tenir cura d’ells mateixos en cas que ja ho hagin fet.
Darrerament, s’està fent especial èmfasi a ensenyar a les persones a no emmalaltir, a fer el tractament adequat –cosa que inclou tenir accés als medicaments–, a millorar el control de la malaltia així com evitar les seves complicacions.
Hem posat el títol de «viure amb un excés de sucre» perquè aquest, el sucre, juntament amb altres factors, són les causes més importants de la seva aparició. De fet, la majoria de factors que la desencadenen són evitables i una bona educació, que es pot rebre en molts àmbits, com l’escola, els centres d’atenció primària, els hospitals i altres espais, són llocs idonis per dur-la a terme. L’atenció primària també es posiciona i dona una atenció comunitària, a fora les consultes en espais i/o centres externs d’ús ciutadà, on es poden fer tallers, xerrades i trobades de grups de suport, per apoderar els pacients, entre les múltiples activitats programades.
Tres són els pilars que la solen provocar. Parlem d’una mala alimentació, de l’obesitat i de la manca d’activitat física. Aquests tres aspectes són modificables. Altres factors que hi intervenen són l’edat, els antecedents familiars, el lloc on es viu, el nivell d’instrucció i el nivell de vida.
La importància de la malaltia es reflecteix en les dades següents: 1 de cada 10 persones són diabètiques i 1 de cada 2 persones no saben que ho són. I es preveu que l’any 2045 més de 700 milions de persones ho seran, aquesta dada dona informació sobre la importància d’un bon maneig de la malaltia i és que 3 de cada 4 diabètics viuen en països d’ingressos baixos o mitjans. Una dada molt rellevant de la dificultat del tractament, ja que 1 de cada 2 persones que necessiten insulina no poden obtenir-la. Amb aquestes dades, el panorama no és gaire esperançador i l’educació i l’apoderament de les persones en matèria de diabetis, és imprescindible per disminuir la seva incidència, la prevalença i les seves complicacions.
Avui en aquest espai fem una pinzellada sobre aquesta malaltia. I si aquest escrit fos un dibuix, aquestes serien les primeres traces per fer-lo visible. I així a mesura que s’augmentin els coneixements, les pinzellades seran més fermes i segures. El resultat final del dibuix serà el d’una població mundial apoderada gràcies a l’educació per a la salut en la prevenció de la diabetis.
