Em va sorprendre un anunci sobre una activitat comunitària. Deia: «Corre per l’ictus!». Semblava un contrasentit. Perquè una de les manifestacions que pot presentar és la pèrdua de mobilitat. Doncs sí que cal córrer!, per diagnosticar-lo tan aviat com es pugui i instaurar un tractament precoç. Identificar-lo a temps i derivar-lo a l’hospital tan aviat com es pugui disminueix les discapacitats que provoca. Aquesta malaltia és la segona causa de mort a l’Estat espanyol i la primera en les dones, així com la primera causa de discapacitat adquirida en l’adult. I també és la segona causa de demència, després de la malaltia d’Alzheimer.

Cal córrer per moltes malalties, per fer-les visibles i perquè disminueixi la seva incidència. Per estar més lliures de malaltia i viure amb més salut. L’ictus és provocat per un problema circulatori cerebral. En el 85% dels casos, hi ha una obstrucció d’una artèria cerebral i en un 15% hi ha una hemorràgia cerebral. Són factors que agreugen el seu pronòstic, el temps que transcorre entre el moment en què es dona el vessament fins que es rep l’atenció mèdica. Per això és tan important saber-lo reconèixer i derivar-lo de forma urgent a l’hospital.

De totes maneres, malgrat la rapidesa del trasllat un cop feta la diagnosi els ictus, encara no s’ha aconseguit fer disminuir el nombre de persones que el presenten. Ans al contrari, continuen augmentant el nombre de morts i dels que presenten una discapacitat, tot i el paper tan important que té l’augment de la rapidesa del diagnòstic precoç i la disminució dels factors de risc.

Però com sabem que estem davant d’una persona que té un ictus? Davant la sospita li demanarem que somrigui. Ens permetrà veure si hi ha alguna desviació en el llavi, cosa que ja ens orienta. També se li demana que alci els braços. Si no pot o ho fa de forma asimètrica, hem de pensar que estem davant d’una malaltia cerebrovascular aguda. El tercer aspecte es basa en la parla. Si no pot parlar, o si no se l’entén, també ens hi fa pensar. Si presenta una d’aquestes tres alteracions, ja sabem de quin mal pateix. Altres maneres de presentar-se són una pèrdua de visió o una marxa inestable. En aquests supòsits sempre s’ha de telefonar al 112 perquè, tal i com hem dit, el que cal és una derivació urgent i eficient a l’hospital. El servei d’urgències ens farà unes preguntes i, si valoren que s’està davant d’un ictus, activarà el que s’anomena codi ictus, que ha demostrat ser un circuit extremadament efectiu per al tractament de les persones que el presenten i que fa disminuir no només el nombre de morts sinó les discapacitats que aquesta malaltia provoca. S’activa un protocol d’actuació urgent que posa en marxa tota una xarxa de dispositius assistencials que donen una atenció immediata i adequada.

Un altre aspecte molt important és fer promoció de la salut i actuar en la prevenció de la malaltia. Ja hem explicat que el tractament de l’ictus es posa en marxa tan aviat com és possible i és efectiu en molts casos, però encara no ho és sempre. Les activitats promotores de salut i les de prevenció –actuen sobre els factors de risc– són considerades intervencions imprescindibles per la seva elevada rendibilitat tant pel que fa a la salut com al benestar.