Fires de maig

Un segle més tard, el 1419, és quan el rei Alfons V, el Magnànim, concedeix a la vila de Figueres la celebració dels vuit dies de Fires de la Santa Creu.

Molt probablement aquesta advocació de la Santa Creu estigui molt vinculada a la Vera Creu del monestir de Vilabertran, ja que fins ben entrat el segle XIX la parròquia de Figueres depenia de l’abat de Vilabertran, i era ell qui presidia les celebracions més solemnes.

Després de dos anys de greus limitacions en les activitats festives, ara tornen les Fires de Maig amb el coratge i les ganes de celebració que tots portem dins, sobretot per espolsar-nos la pandèmia i la crisi de sobre.

Aquests dies llegia una informació de les Festes de Primavera de Palafrugell en què tot i constatar les moltes ganes de fer festa de la població, alhora hi havia un greu dèficit a l’hora de fer els preparatius de les carrosses pel Carrusel. La gent té ganes de ballar i fer festa, però ha perdut les ganes de preparar la festa.

La interrupció de dos anys per causa de la pandèmia ha esgotat els voluntaris. No sé si les nou Fires que organitza el Casino Menestral Figuerenc també es veuran afectades per aquest cansament i per aquesta interrupció. Ja ho veurem quan toqui fer balanç.

Repassant el programa de les Festes he constatat que hi ha tres ballades de sardanes i molts concerts de música diversa, una diada castellera amb els Merlots, els Capgrossos de Mataró i Els Marrecs de Salt, a més d’un concurs d’allioli en homenatge a l’amic Joan Llavanera.

El concurs de les Creus de Maig i l’Ofici Solemne a Sant Pere quasi s’encavalquen el mateix dia de la Santa Creu, però sempre hi ha gent per a tot. Una novetat de fa poc temps és la visita guiada a l’església parroquial de Sant Pere, que permet conèixer els secrets i racons d’un dels edificis més antics de la ciutat.

El Pregó del divendres passat i el Txupinasso de l’endemà es fan la competència de qui aplega més gent i amb més ganes de festa, amb un pregó alternatiu.

El pregó oficial, des de la balconada de la Casa de la Vila, és un homenatge a cinc dones esportistes de la ciutat, i un homenatge a l’esport femení, que en aquests nous temps tenen l’equip de futbol del Barça com un referent per a nenes i nens.

Entre les diverses exposicions que aquests dies hi ha a la ciutat ressalto la que el migdia de Sant Jordi es va inaugurar a la galeria El Claustre de la Rambla amb aquarel·les, guaixos i acrílics del bon amic Ramon Pujolboira (1949-2019).

Les cròniques d’aquests dies recorden que va ser el dia de Sant Jordi de 2014 que es va fer la darrera exposició d’en Pujolboira a El Claustre. En aquella ocasió vaig tenir el goig de fer-ne la presentació.

Visitar-la, per a mi, serà un rememorar l’amistat i el bon gust per l’art pictòric d’un dels millors pintors de l’Empordà. I possiblement serà l’únic acte que assisteixi de les Fires i Festes del 2022.

Celebrar l’Exaltació de la Santa Creu en temps de Pasqua de Resurrecció, és significar que la creu no sols és signe de suplici, sinó, i sobretot, signe de Pasqua, de resurrecció, de camí necessari per arribar a la vida nova. Totes les mares en fan l’experiència, quan passen pel dolor del part per arribar a la vida nova del fill o filla que neix de les seves entranyes.

A tots els figuerencs i figuerenques, i per extensió als empordanesos, us desitjo que aquestes Fires i Festes de la Santa Creu, us siguin profitoses per un descans enmig de la feina i engrescadores per les trobades familiars i veïnals.