Encara resultarà que la campanya Soc gran, però no idiota servirà per rentar la cara a les entitats financeres, cosa esperem que no passi, ja que resulta tan escandalosa i grotesca, que el que pot provocar és encara més protestes i mobilització. Ara resulta que algunes entitats financeres, que han signat un protocol amb el Govern espanyol, estan disposades a «atendre presencialment les persones grans de 9 a 14 h». Però no és això el que ja fan, feien o haurien d’estar fent?!! Que es comprometen «a no abandonar poblacions», quedant en l’ambigüitat si es refereixen a no tancar oficines o tancar caixers. Poden continuar tancant oficines, deixant caixers. Gràcies! Del que es tracta és que no hi hagi cap població que no tingui com a mínim una oficina oberta, sigui de l’entitat que sigui (ho poden pactar entre elles). Però no un caixer. Un altre gran compromís, que ni demanen els 600.000 signants del manifest del doctor jubilat, ni els sindicats de gent gran, ni ningú, és que ofereixin a la gent gran 3.000 sessions formatives presencials per afavorir la seva digitalització. Gràcies! Això és el que interessa per afavorir la banca digital. Una altra pista en aquest sentit és la de fer caixers d’ús fàcil i adaptats a llibretes. Gràcies! Però això és la xocolata del lloro, el que han de garantir és no haver de pagar comissió si un client és d’un altre banc que no opera en aquesta població. Podríem seguir amb els brindis al Sol que han preparat diferents entitats financeres, unes en un sentit i altres en un altre, però ho deixem aquí.

«No és això companys, no és això» que diria Lluís Llach. Intenteu continuar tractant-nos com idiotes? Tota la crítica que es pugui fer a aquest maquillatge, per no dir presa de pèl, ja l’ha fet recentment l’Associació d’Usuaris de Bancs i Caixes, en un comunicat afirmant que «no passa de ser un rentat d’imatge per superar la inquietud i la protesta ciutadana davant les males pràctiques del sector».

El que no s’acaba d’entendre i encara ho embruta més, és que uns quants ajuntaments i diputacions estiguin disposades a assumir amb diners públics la instal·lació de caixers a les poblacions que no en tinguin. El que han de fer les administracions és pressionar per tots els mitjans, perquè siguin els bancs els que assumeixin aquesta despesa, atès els astronòmics beneficis que tenen, gràcies al tancament d’oficines i l’eclosió de la banca digital, a la que els catalans per cert, ens hem enganxat massa. No volem falsa caritat, amb els nostres diners, volem atenció presencial. Sense oblidar que també volem una banca pública.