Gran, però no idiota!

Que hagi hagut de ser una persona la que hagi desfermat el moviment «soc gran, però no idiota» diu molt de la societat civil que tenim, del famós teixit associatiu, dels sindicats, de les associacions de consumidors i no diguem ja, perquè això ja seria un miracle, dels partits d’esquerra. Tots! El que ara ja és de fet una campanya «soc gran, però no idiota» en vers les entitats financeres i la seva digitalització, tancament d’oficines i en molts casos també de caixers, en un context de beneficis astronòmics (més enllà de la manca d’atenció personalitzada, haver de desplaçar-se a altres localitats veïnes, cobrament de comissions si no fas la gestió a la teva pròpia entitat, etc.), s’està convertint en un moviment que va més enllà d’un problema de drets, d’una bona assistència o atenció al client, d’uns bons serveis de proximitat i d’alt contacte humà (i no online, digitals, amb app, al web, etc.). Es tracta de si acceptem una economia digital absoluta o una digitalització totalitària, com vam acceptar una economia globalitzada (ara en crisi) i, per tant, que sigui la banca digital qui condicioni la nostra relació amb els diners, estalvis i entitats financeres, i no puguem triar. Atenció a un altre dels objectius que es persegueix: la desaparició del diner físic, amb el pretext de fer front a l’economia submergida. Fals pretext o maniobra de distracció, perquè la millor manera de combatre l’elusió fiscal, l’evasió fiscal, les societats pantalla, etc., que és on es produeix el gruix del diner negre, és la prohibició i il·legalització dels paradisos fiscals.