És interessant veure com cada vegada que m’interesso per un tema, aprenc coses noves. I és engrescador constatar que, si no es renoven els coneixements adquirits, aquests van perdent pàtina o es van «arrodonint» en un interessat acoblament cap al pensament o la creença personal.
M’ha passat ara amb el concepte «veritat» llegint una frase de Hemingway que diu: «No hi ha una veritat. Tot és veritat», i he pensat que era un tema a investigar. Si tot és veritat, segurament discutir per defensar-ne una resulta d’allò més absurd, perquè tothom i cadascú té la seva particular perspectiva a l’hora de veure les coses, per la qual cosa, barallar-se per reafirmar la pròpia, resulta d’allò més ridícul. Així doncs, avui aprenc –re-aprenc– que hi ha diverses classes de veritat. Aquella que es correspon amb el que passa o es percep en el món exterior n’és una. Una altra té a veure amb la coherència d’un grup o comunitat. Una tercera és subjectiva. Hi ha la coneguda com a veritat absoluta, que té a veure amb la teologia, i tenim la pragmàtica, que es defineix en el marc de quan hi ha «la impossibilitat d'assolir una veritat fora de dubte, s'accepta com a cert allò que és útil per a la vida quotidiana o per a progressar amb un estudi particular».
Quantes veritats practiquem al llarg del dia? Al llarg dels anys? Al llarg d’una vida? Totes, crec. I segurament que la subjectiva i la pragmàtica són de les més habituals. Però les altres no es queden enrere. La que té a veure amb la coherència col·lectiva, d’una comunitat –aquella que s’adopta per tirar endavant projectes comuns, sigui un club de futbol, una empresa, una associació, una cooperativa, un partit polític o un país– està a l’ordre del dia en aquesta societat. I també ho està, en alguns àmbits, l’absoluta, quina convicció recau en els creients d’algun o altre déu.
També re-aprenc que l’estudi de la veritat és un tema de recerca científica en diferents camps. En el lingüístic, «perquè el llenguatge és expressió de la pròpia veritat». En el filosòfic, perquè sembla evident que «els éssers humans prefereixen la veritat a la falsedat, la certesa al dubte». En el sociològic, perquè varia en intensitat segons les èpoques, «ja que el concepte veritat no sempre és el mateix al llarg de la història i de la cultura». I evidentment en el de la ciència. El concepte «veritat» està arrelat al cor de les persones i de la societat. D’aquí que sigui tan complex d’explicar.
