És sabut i hi ha dades publicades a Catalunya per diferents autors, que encara que a tots els habitatges, s’instal·lessin plaques solars, només amb aquesta alternativa no arribaríem al 20% del que es necessita per cobrir les necessitats energètiques en renovables que tindríem els proper anys (si volem complir amb els acords europeus de 2030 i 2050). Aquest 20% pot arribar al 30% si sumem totes les instal·lacions i edificis municipals dels 947 ajuntaments de Catalunya. Doncs encara quedaria el 70%. Tot en la hipòtesi que tots els habitatges, o sigui el 100% de les llars ho puguin fer, i que el 100% dels ajuntaments puguin instal·lar plaques a totes les teulades dels seus edificis (ja que no totes les teulades són solelles). Doncs bé, està compartit en el sector dels instal·ladors, que si els preus de la instal·lació no estan subvencionats, el percentatge de llars que es poden permetre aquesta despesa, per inversió que sigui, a molt estirar, en algunes localitats pot arribar al 10% i en poblacions de més renda, al 20%. Òbviament, aquestes xifres resulten un mercat molt profitós per a les empreses d’energies renovables, ja que per poc percentatge que sigui per fer la transició energètica, és un gran mercat, atès el dèficit existent.

Curiosament, continua sent un enigma i un tabú, ara ja convertit en políticament incorrecte, preguntar o demanar per la urgent implementació de l’energia eòlica (sigui terra endins o sigui eòlica marina), ja que tot són obstacles, rebuig, problemes, reglamentació, permisos, moratòries i campanyes). Òbviament, atenint-nos al mapa eòlic de Catalunya (és a dir, on bufa el vent) i a criteris de solidaritat territorial. No saturar més les Terres de l’Ebre, que ja assumeixen una bona quota d’eòlica i veure què passa amb les comarques gironines.

És sabut en estudis tècnics publicats, que el 70% restant de renovables, si és que volem assumir el tancament de les nuclears i a la reducció de combustibles fòssils, amb els percentatges establerts pel 2030 i de neutralització pel 2050, han de venir de l’energia eòlica. I que si no ho fem, vindrà d’Aragó. Comença a emergir un discurs efectista amb la revolució de les teulades, que no ens agrada gens. Ni ens agrada que certs científics només parlin de les teulades, com si l’eòlica no existís, ni que molts ajuntaments estiguin vinculant transició energètica amb plaques solars. Atès que estem a un any de les properes municipals és evident l’objectiu electoral que es persegueix... lluir unes instal·lacions que seran vistoses, però que seran un engany energètic, ja que el gruix de la població de cada localitat no té capacitat econòmica per participar en la revolució de les teulades.