La pel·lícula és un clàssic nadalenc, sense ser-ho, i en aquests darrers dies, amb les noves restriccions per tombar la corba de positius per covid-19, encara més. Atrapat en el temps, pel·lícula de l’any 1993, és una història en la qual una persona viu contínuament el mateix dia, la qual cosa, si bé en el cinema dona molt de joc en el guió, a la vida real pot ser desesperant.
Darrerament, i amb la recuperació de les mesures de protecció contra la pandèmia, ha estat relativament habitual sentir que això és el dia de la marmota, vinculant la història de la pel·lícula amb la realitat que ens ha tocat viure durant aquestes festes; habitual, i cal dir que té lògica pensar-ho.
Les reaccions són diverses i basculen entre l’emprenyament per tornar a portar mascareta i el reguitzell de mesures, i els que es resignen amb l’argument que es veia a venir que passaria; cadascú s’ho pren com pot, i encara els propers dies i setmanes tan bé com pot.
El cert és que mentre escric aquestes línies, i comprovades les dades del Departament de Salut de la Generalitat, estan justificades unes mesures que no agraden a ningú.
En el cas de Figueres, per exemple, amb 47.000 habitants, tenim un índex de contagis de 519, i en el conjunt de la comarca de l’Alt Empordà, amb 136.000 habitants, de 1.115; les xifres, tot i que apareixen molts casos, també són menys severs, es fan moltes més proves i la situació és diferent a la de fa un any, s’imposa prudència per damunt de moltes altres consideracions.
Evidentment, són dades que esguerren celebracions de moltes famílies, retrobaments o trobades amb amistats, i en cas de fer-les, s’han de tenir en compte tantes mesures que hom ja no sap si ho fa bé o no. Per desgràcia, aquests dies assenyalats tenim el nostre Groundhog Day particular, no hi ha alternativa. Pensem, i ho hem de dir, que hem passat èpoques pitjors no fa gaire i els sacrificis d’avui ens poden permetre gaudir d’un bon 2022, que ens el mereixem. Feliç 2022, amb restriccions o sense.
