De fet, en aquest cas, cal que un any acabi per a començar l’altre. Aquests dies que vindran també són sinònim de comiats i benvingudes, algunes forçades per les circumstàncies, altres per gust o per necessitat. Però, normalment, sempre podem pensar que és per bé o, com a mínim, trobar-hi la part positiva.

Finals de desembre també és temporada de bons desitjos i de bones intencions. Precisament, és el que cal a la nostra ciutat. La Figueres estimada pels forasters i, almenys visiblement, odiada per alguns dels seus veïns i veïnes. La lectura de la nostra realitat sempre és esbiaixada i crítica. És molt més fàcil criticar el que es fa que fer o justificar bones realitats. Malauradament, en tenim molts exemples.

La setmana passada, la ultradreta va difondre per xarxes un vídeo d’un violent enfrontament de dos joves amb Guàrdia Urbana. Més ràpid que la pólvora, figuerencs van córrer a escampar-ho, amb comentaris sobre l’origen dels agressors, sobre la inseguretat o per simple rendiment polític. Poques observacions sobre la tasca del cos de seguretat i la seva bona tasca habitual.

Arran d’aquest fet, comentaris de la mala gestió municipal, pel fet que els acusats entren al jutjat per una porta i surten per l’altra. Comparteixo la part final, però hom sap que el tema judicial no depèn, en absolut, de la ciutat ni per desgràcia del nostre país.

De casos similars a aquesta lectura que fem els figuerencs, en podem trobar molts. Al carrer, a les tertúlies i de manera exagerada a les xarxes socials. És allò de sempre trobar la part negativa si no va amb mi. Exemples positius per escampar el nom de Figueres en podem trobar molts, però sempre tenen més ressò els contraatacs que pateixen.

«Els temps que passem i gastem els calés en llums de Nadal». Aquesta frase ha substituït les clàssiques «ni un trist llum», «a Figueres no sembla Nadal», etc.

Figueres, ben segur, és capdavantera a escala mundial per l’alt percentatge d’escriptors i escriptores per habitant. Però, és clar, ràpidament obtenim un, «avui en dia, qualsevol pot escriure un llibre». Comentari dèspota, excepte quan qui presenta el llibre és amic.

Anna Punsí, Anna Teixidor, Laura Brugués, Sergi Caballero, Òscar Moré, Jaume Serra, Montserrat Minobis, Jordi Jordà, Jaume Peral i molts més (disculpes, qüestió d’espai) són noms de casa, importants dins el periodisme i els mitjans de comunicació. Fet molt rellevant al que no donem valor. «Sí, és clar, però han hagut de marxar de Figueres», no hi té pas res a veure la realitat i el centralisme de Barcelona?

Per al 2021, salut i felicitat, bones ulleres per veure en positiu, bons audiòfons per escoltar-nos i bons altaveus per difondre totes les coses bones que tenim!