Tenir flow és una expressió que es fa servir per expressar la sensació de desimboltura plaent que es té a vegades quan es fa una activitat. Una de les aplicacions d’aquesta expressió es fa servir per explicar quan aquesta sensació es dona en efectuar un treball en grup on totes les persones que el componen han actuat en un sincronisme de fluïdesa perfecta que s’ha materialitzat en un bon resultat.
La fluïdesa grupal s’ha estudiat darrerament per un grup d’investigadors per veure si hi havia alguna resposta neuronal a aquesta activitat. Sembla que «l’experiència del flow contribueix a fer que les persones implicades se sentin millor i més empoderades, i al mateix temps es fomenta la confiança en les capacitats de l’equip i en l’estimulació i la inspiració recíproques». Aquesta informació l’he llegit en un article publicat en un diari català i signat per David Bueno, director de la Càtedra de Neuroeducació de la UB.
Aquesta realitat de reacció positiva neuronal a un treball en grup, ens posa davant la incongruència de l’educació competitiva com la que s’ha donat, sobretot, en la segona meitat del segle XX. L’individualisme acèrrim que hem viscut últimament és el que ens ha portat fins on som en aquests moments, i ara ens proposen actuar en grup en molts àmbits com una de les solucions viables davant l’adaptació que hem de fer al canvi climàtic que s’acosta. Ens recomanen organitzar-nos en grups, per exemple, en l’energètic, tot creant i participant en comunitats energètiques locals; en l’alimentació, formant cooperatives de consumidors de productes provinents de l’entorn en el qual vivim (productes de km 0) i afavorint els pagesos que treballen la terra; en el transport, fent servir automoció compartida; compartint espais de treball com els anomenats crowdworking; o participant en accions col·lectives econòmiques, com el crowfunding, que és una xarxa de finançament col·lectiu per tal de dur a terme projectes, o les xarxes d’economia social i solidària. I segurament en sorgeixin de nous a part de consolidar-se aquests moviments cooperatius, que encara són força incipients.
Hem anat dient, al llarg de les setmanes i a través d’aquesta columna més o menys entramuntanada, que no només estem davant la imminència d’un canvi climàtic, sinó d’un canvi sistèmic que implicarà i requerirà solucions noves i diferents. Novetats que necessitaran, indubtablement, la col·laboració de tothom.
