Vivim temps convulsos, immersos en un canvi climàtic anunciat des de fa temps, però que sembla avançar cada cop més acceleradament. La cimera del clima de Glasgow és una de les darreres oportunitats d’assolir acords transnacionals per lluitar contra el que sembla inevitable.

A casa nostra patim una sequera, que ha deixat els aiguamolls de l’Empordà secs, i el pantà de Darnius-Boadella en nivells molt preocupants. Fa molt de temps que no plou, i necessitem urgentment que plogui o, ben aviat, haurem de patir restriccions en el subministrament d’aigua.

L’aigua serà l’or del futur, un bé de primera necessitat que, si manca, provocarà conflictes i migracions gegantines, sense aigua no hi ha vida, ni es pot subsistir. La desertització en certs països provocarà èxodes massius, i ja cal que ens preparem, perquè no hem fet els deures, i tocarà córrer.

Fa uns dies escoltava l’amic Jordi Sargatal fer unes manifestacions, en les quals deia que la sequera d’enguany ja s’havia produït en altres períodes anteriors, i que amb una bona gestió i preparació, s’havien mitigat els seus efectes, tot permeten que els aiguamolls no quedessin sense aigua. I això em fa reflexionar, que és ben cert, si ens preparéssim amb antelació, sens dubte la sequera no ens agafaria tan desprevinguts.

Recordo que s’havia parlat de transvasar aigua de França, de la creació de plantes dessalinitzadores, d’aprofitar millor l’aigua existent... Però, continuem depenent de la pluja, ho confiem tot al fet que plogui i ens solucioni el problema.

En el cas de l’Alt Empordà, esperem que vinguin unes bones llevantades i ens omplin el pantà, i remullin tota la comarca. Esperem que no faltin a la seva cita i que no provoquin gaires maldecaps, perquè després de tota sequera venen els aiguats. I és que cada cop el clima és més visceral, i canvia de cop i sense avís previ.

Jo, per si de cas, si fos dels ajuntaments que governen el nostre Alt Empordà, aniria netejant tots els embornals, perquè quan plogui serà sonat i en sentirem a parlar.

Espero, doncs, que ben aviat la pluja faci acte de presència en el nostre territori, ens remulli, i s’acabi aquesta maleïda sequera, de veritat que ho necessitem.