Divendres tarda, entre un i dos quarts de set. Dos nois joves, pugen a un cotxe aparcat a la Pujada del Castell de Figueres. El cotxe és negre, baixen les finestretes i es pot veure com un va vestit com si fos el compte Dràcula i l’altre, de manera imprecisa, però amb tota seguretat algun d’aquests personatges tipus zombies amb maquillatge de moribund amb alguns tocs terrorífics com gotes de sang als llavis i unes profundes ulleres negres a l’entorn dels ulls. És evident que es preparaven per un vespre de Halloween.
De fet, aquesta celebració d’origen celta que pertany a territoris com Bretanya, Escòcia o Irlanda, però molt i molt popular als Estats Units, és una commemoració del dia de difunts. Nosaltres, amb una pertinença al món mediterrani més que no a l’atlàntic, tenim en la figura de la castanyera la nostra celebració que, a més, també separem del dia de difunts que celebrem però amb unes connotacions molt religioses, de recolliment i respecte pels que ja no hi són.
Amb similituds però també diferències, una festivitat té caràcter pagà –celebració de la festivitat del Samhain, any nou celta– mentre que la nostra, o les nostres, tenen un caràcter religiós. Això probablement tingui a veure amb la capacitat de seducció d’una i altra tradició, de manera que l’anglosaxona ha guanyat definitivament la partida. Ens agradi o no, és així.
El Halloween tot i ser també una festa de difunts, l’han convertit en una festivitat enormement consumista, a la manera americana de fer les coses; i el cert és que funciona. A casa nostra tothom reconeix la castanyada i tots sants, però els més joves –i no tan joves– celebren El Halloween perquè els resulta més atractiu, festiu i seductor.
No vull dir que a les nostres tradicions els falti capacitat de seducció; el cas i les proves però, les veiem tots cada any, i és que una té més tirada que l’altra amb la sensació que la nostra té, per ara, totes les de perdre. Intentem posar-hi remei.
