El 4 de novembre finalitza el termini per a presentar les al·legacions al document d’aprovació inicial del POUM de Figueres. Quan la base més noble de l’Urbanisme modern és la conjunció de cocrear, cotransformar, divulgar i educar, a Figueres ho han pervertit des de la no sensibilitat i la no valentia per a portar aquesta ciutat pels rails de la prosperitat compartida.
La cosa ve de lluny, molt de lluny, i permeteu-me la crítica perquè aquí els màsters en tot menys els basats en criteris acadèmics-homologables són majúsculs. Els interessos més perversos ens han abocat a l’escenari que tenim ara, i l’escenari que tenim ara s’amplifica amb el de la no-cocreació, la no-cotransformació, la no-divulgació i la no-educació.
A Figueres hi rau el menysteniment de l’ecosistema local innovador dels professionals que treballen i estimen la ciutat, i el de les vianants que a peu es fixen i saben dels petits detalls.
Considero que ja n’hi ha prou de plorar i de dir que no hi ha res a fer. No és així, companyes, no és així ni és això!
Jo vull una Figueres capital de comarca, fruit del llegat dels nostres ancestres i encarada amb força vers el futur per als nostres fills. Al meu fill, des que era un nadó li dic: «To the infinity and Beyond!».
Confio en la gent, el seu bon fer i la seva professionalitat i coherència. Confio en Figueres i totes les seves possibilitats: les d’abans, les d’ara i les del futur, que són moltes i lligades amb el repte d’una transició digital justa i inclusiva, amb les nostres tradicions i cultura, i amb el repte de la sostenibilitat urbana i d’emergència climàtica.
El pare abans-d’ahir em deia, després d’oferir una entrevista a un mitjà periodístic de la comarca: potser un dels sentits de la Vida és la Gestió a tots els nivells. Sí, Gestió política amb Coherència i amb Responsabilitat, també.
Dit està!
