Haig de dir que em saben greu alguns comentaris que llegeixo a les xarxes sobre Figueres i el seu estat. Em semblen gratuïts i moltes vegades carregats de mala bava, amb la clara intenció d’aixecar polseguera i de desprestigiar uns governants que, sense cap intenció de defensar-los, a voltes, no tenen la culpa de tot.
I ara no us penseu que estic dient que Figueres està neta, és segura i que em sembla un lloc magnífic per viure-hi. Res més lluny del meu pensament. Figueres és bruta, li manquen papereres i contenidors, però també personal que la mantingui neta i unes normes de reciclatge més fàcils i assumibles. També és insegura, quan cau la nit a la vila florida hi broten males herbes i alguns indrets s’assemblen als pitjors barris novaiorquesos. Per tot plegat no crec que Figueres, en moltes zones, reuneixi les condicions ideals per estar-s’hi o perquè la mainada hi creixi. Però això no és un mal exclusiu de la capital de l’Alt Empordà.
Fora bo veure i passejar per altres ciutats semblants o més grans, parlar amb els seus habitants, experimentar com s’hi viu. Poques s’escapen i les que ho fan, no crec que ho hagin d’agrair als seus edils. Les ciutats, els barris, els fan la gent que hi viu, el seu veïnatge. Fins i tot pobles més reduïts i menys heterogenis, ja comencen a experimentar, en menor mesura, els mateixos problemes. No ens confonem, quan al costat d’un contenidor hi trobem un matalàs, la culpa és de qui l’ha deixat, quan es produeix un robatori, la culpa és del lladre. És claríssim que una policia nombrosa, equipada i amb el suport d’unes lleis contundents, així com un bon equip de neteja i manteniment, són fonamentals. Però, és una evidència que la societat va perdent valors, que l’educació que es rep a casa ha canviat, que hi ha una clara manca d’informació, que les dificultats del mercat laboral i el diner fàcil no afavoreix ni tampoc és que els governants, del partit o color que siguin, ajudin amb algunes decisions.
La culpa ningú la vol al damunt, però en aquest cas és just repartir-la. Hem de mirar-nos al melic i evitar posar, amb comentaris frívols, més llenya al foc. S’ha de picar pedra en l’educació i la formació, en l’adaptació i en la convivència, alimentar el sentit comú de la gent i posar les eines perquè això es pugui dur a terme. Si volem ciutats exemplars, s’han d’omplir de ciutadans exemplars.
