A diferència de tanta mainada d’avui en dia que ha crescut acostumada a un Barça triomfant, qui escriu pertany a una generació de barcelonistes que, lluny de hooliganismes, els han vistes de tots colors. Parlo de quan anant bé es guanyava una lliga cada deu anys, de sortir a la rambla a celebrar una copa del rei gol de l’Alexanco contra la Real i de ser un celebra-recopes molt abans que aquell jugador rosset i més aviat rabassut marqués un gol de falta a Wembley i ens fes entrar al club dels privilegiats amb copes d’Europa a les seves vitrines.

Tot plegat ve al cas perquè, sent una evidència que no està passant el Barça pel seu millor moment, amb deutes, fugues d’estrelles, absència de títols i joc soporífer, penso que és precisament quan les coses van malament quan més es reconeix la vàlua de les persones que conformen les empreses, els clubs i fins i tot les famílies. De manera que, sense voler pecar d’optimista, oportunista, ni de coach de fireta, l’actual situació de l’entitat es presenta com una oportunitat per fer les coses ben fetes i aprofundir amb la humanitat de les persones.

I més enllà que com ja s’ha dit considero en Koeman com un futbolista que va ajudar a fer entrar el Barça a la història dels títols en majúscules, motiu pel qual possiblement li caldria ja per si un reconeixement especial i un tracte diferencial sempre en positiu, tinc molt clar que de la manera que se l’està tractant des de la directiva no aguanta el més mínim test de decència.

Ja sabem tots que després d’una vida dedicada a l’esport d’elit com a jugador i entrenador, en Ronald està folrat, i tindrem discrepàncies fonamentades sobre si ho està fent bé o malament, però ni una cosa ni l’altra atorguen el dret al patró, en aquest cas el president del club, a tractar el seu empleat amb menyspreu: no són tolerables les paraules que li va dedicar a l’estiu dient-li que s’esperés dues setmanes i que de no trobar en aquest temps cap altra opció millor, l’holandès seguiria. Són paraules abusives i humiliants que cap treballador no es mereix.

Celebro que l’entrenador sigui clar en les seves respostes. La majoria de pencaires amb el cul llogat no tenen la independència que els permeti fer-ho. El club està per sobre dels seus empleats, però l’educació, la humanitat i el bon tracte són irrenunciables. Amb títols o sense.