Es deia Jackie, tenia dotze anys i va morir d’una puntada de peu. Aquesta frase no és només un trist epitafi, sinó que resumeix la història d’aquest petit gos yorkshire que a finals de setembre va rebre una agressió mortal mentre sortia, com cada dia, a passejar amb la seva propietària. En Jackie és mort i la dona que l’acompanyava va acabar amb dos dits d’una mà fracturats a causa de la ira –i probablement l’odi– de l’individu que aquell dia no va poder reprimir la seva violència primària contra els més vulnerables.

Això ha passat en un país, Catalunya, i en una ciutat, Figueres, emparades des de l’any 2008 per una Llei pionera de protecció dels animals que reconeix que són éssers vius, dotats de sensibilitat física i psíquica i que garanteix que han de rebre el tracte que en procuri el seu benestar. Una protecció que ben aviat també s’estendrà a escala estatal després del projecte de llei que s’ha començat a tramitar.

Però la realitat és sempre tossuda i l’experiència, al llarg d’aquests últims anys, demostra que una llei necessària pot ser també ineficaç si no s’aplica, o si les administracions que reben les denúncies no se les prenen seriosament. Des de Lex Ànima, Associació per a l’ètica i el progrés en el tracte als animals, intentem fer pedagogia perquè tothom qui presencia o tingui coneixement d’un maltractament animal el denunciï, ja sigui als Mossos d’Esquadra, al jutjat, a qualsevol agent de l’autoritat o a la seva administració més propera, com pot ser un ajuntament. De fet no és només un dret, sinó també un deure perquè és l’obligació de tot ciutadà denunciar qualsevol mena de delicte, i el maltractament animal n’és un. Al nostre web de Lex Ànima posem a disposició de tothom uns formularis adreçats a les diferents administracions per a qui vulgui presentar una denúncia.

Com apuntava abans, però, hi ha el risc que tot això acabi en paper mullat. Si el fiscal o el jutge consideren que no val la pena iniciar un procés per un cas de maltractament animal, o si l’agent de la Guàrdia Urbana o dels Mossos que reben la denúncia no se la prenen seriosament, de què serveix tenir lleis pioneres? En quina posició quedem les entitats que conscienciem i fem pedagogia sobre la necessitat de denunciar perquè es faci justícia davant un maltractament animal? Malauradament, aquesta és una realitat en la qual ens topem massa sovint els qui treballem desinteressadament en entitats i associacions en defensa del benestar animal.

El cas d’en Jackie no pot quedar impune. La denúncia ja està presentada i ara només cal esperar que amb celeritat se segueixin tots els tràmits i que el presumpte agressor respongui davant la justícia. Perquè no pararem de reclamar els drets dels animals. Ells no tenen veu, però les persones que els estimem sí. Nosaltres som la seva veu. També la d’en Jackie.