Recentment, un articulista gironí ha publicat el que ens sembla una bateria de mitges veritats, mentides i fakes en relació amb el projectat (i no aprovat encara) parc eòlic marí de Roses. El llistat d’impactes que relaciona en cas es faci aquest parc és tan alarmista que semblaria que estiguem a prop d’un cataclisme de proporcions gegantines. Tot i que encara el supera en nivell alarmista i digne de passar als annals de la demagògia un investigador científic quan afirma que «els impactes ambientals del parc eòlic marí seran superiors als impactes del canvi climàtic en aquest indret mediterrani»! Aquesta colossal bestiesa, no desmentida per cap institució científica, ni Generalitat, ni partit polític, etc., ens fa pensar que el nivell de dogmatisme, manipulació, propaganda..., en relació amb aquest parc, i l’energia eòlica en particular, està arribant a extrems que poden generar dinàmiques de confrontació, que podrien ratllar la legalitat per apologia de l’odi i que amb el temps podrien obrir la porta a escenaris d’ecofeixisme (no juguem amb foc amb la polarització).
Però tornem als impactes. Segons aquest articulista, aquest parc provocarà «impactes a l’entorn marí, sota mar.., a l’espai aeri.., a la navegació, mercantil, d’esbarjo, de pesca..., sobre el paisatge i al patrimoni natural.., a l’entorn terrestre.., accentuar una catàstrofe natural i social, impacte econòmic i turístic, sobre la producció d’energia»... En fi, el llistat és extens. A altres països europeus i nòrdics, amb tradició eòlica marina, es quedarien esmaperduts amb aquestes afirmacions. El que ens sorprèn d’aquests articulistes, científics i altres empresaris i organitzacions, és que siguin tan radicals, quasi revolucionaris, i, en canvi, durant molts anys no hagin dit ni fet res, absolutament res, sobre els disbarats i impactes del no fer res a la badia de Roses i a molts indrets de l’Empordà. És un contrast observar el silenci més absolut sobre el nivell d’impactes del canvi climàtic en el territori, i de la part de responsabilitat en la causalitat d’aquest canvi climàtic, de la degradació del litoral, de la massificació turística (col·laborant-hi amb acció u omissió), d’un urbanisme especulatiu i depredador, de convertir algunes localitats en autèntics parcs temàtics, d’abandonar a la seva sort el sector primari (pagesos i pescadors), de mirar cap a una altra banda, amb els impactes visuals a 100 metres (no a 25 km), de no haver fet, ni durant anys, ni ara, cap crítica radical a la inacció per part del conjunt de les administracions en relació amb les polítiques d’adaptació al canvi climàtic (les urgents), per més que ara, de fa quatre dies, vagin per feina amb les de mitigació (aprofitant els fons europeus).
