Més de mig segle després de la connexió per autopista de les províncies de Barcelona i Girona, el 31 d’agost vinent, aquesta gran artèria de mobilitat deixarà de ser de pagament. Un desenllaç que es va precipitar el març passat, quan l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, va confirmar que no es prorrogarien més les concessions dels trams Tarragona-la Jonquera, de l’AP-7, i Saragossa-el Vendrell, de l’AP-2.

El Generalísimo va ser l’encarregat d’inaugurar el tram entre Cardedeu i Maçanet de la Selva el 26 de juny del 1970. Un any més tard, s’enllaçaria amb Girona nord, i el 1974, l’autopista recomanada pel Banc Mundial arribaria a Figueres. Dos anys després, es completaria l’autopista del Mediterrani entre la ciutat de San Roque (Cadis) i la frontera a través de la Jonquera.

Què lluny quedaran els dies en què col·leccionàvem monedes per assegurar-nos el pas en els carrils que disposaven d’unes innovadores, per a l’època, cistelles en què buidàvem la xavalla del trajecte. I més allunyats encara, aquells cobradors que sovint feien d’informadors quan no teníem clara la ruta en una època en què els GPS només sortien als documentals de La 2.

Però la satisfacció durarà poc: el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència enviat a la Comissió Europea per accedir als ajuts comunitaris preveu implantar un sistema de pagament per l’ús de la xarxa de carreteres de l’Estat el 2024. Un objectiu que veurem com acaba en un estat poc acostumat a pagar per l’ús de les carreteres, com ha demostrat la història recent.

També tocarà valorar, entre d’altres, com afectarà la mesura als negocis instal·lats al voltant de l’N-II i a les economies municipals que cobraven l’IBI de les concessionàries. I això sense oblidar que a l’Empordà seguim esperant el desdoblament de l’N-II. De moment, massa dubtes per al futur d’un territori que viu pendent de les seves infraestructures.