Els daus són un dels objectes que millor simbolitzen l’atzar. L’amalgama de causes complexes, aleatòries i no predictibles condiciona el resultat d’aquest joc d’origen remot, però també pot afectar el nostre futur individual o col·lectiu. Les persones tenim l’estranya obsessió d’invertir molts esforços per mantenir les nostres vides sota control. Un objectiu impossible perquè qualsevol eventualitat, per insignificant que sembli, acabarà marcant el nostre esdevenidor.

Posem d’exemple un etern candidat al Nobel d’Economia. El professor de la Universitat de Colúmbia Xavier Sala-i-Martin deu l’origen de la seva brillant trajectòria a una estranya combinació de l’atzar i dels daus. Hores abans d’injectar una necessària dosi d’optimisme als assistents de la conferència Els feliços anys 20, organitzada per Comerç Figueres Associació a finals de juliol, explicava com va acabar estudiant Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Si la manca d’empatia amb un docent –per dir-ho suaument– mentre estudiava Batxillerat no hagués truncat les seves aspiracions, possiblement ara estaríem escrivint sobre un físic eminent. D’entrada, tampoc és que la carrera motivés massa aquell jove que fins a segon, més que despuntar pels seus resultats acadèmics, destacava per ser el millor jugador de daus de la facultat. Aquesta situació va donar un tomb radical en aparèixer, per atzar, un altre català habitual a les travesses del Nobel, Andreu Mas-Colell. L’exconseller no només va despertar l’interès de Sala-i-Martin, sinó que el va encoratjar a continuar els seus estudis a Harvard. La resta de la seva història és de tots coneguda.

Malgrat aquest origen atzarós, el professor de Colúmbia assegura que el nostre futur immediat no pot dependre d’una xamba: les poblacions ben preparades tindran noves oportunitats gràcies a l’«eufòria» econòmica que arribarà després de la pandèmia. Dit d’una altra manera: és hora de preparar-nos i d’evitar deixar el nostre destí en una tirada de daus.