Sincerament, no m’agrada gens haver d’escriure aquest article. Soc entrenador de futbol i pare de dos nois que practiquen waterpolo i bàsquet. L’esport és molt present a la meva vida i m’agrada veure’n sovint, de tota mena, sigui qui sigui qui el practica. Fins no fa gaire, la majoria d’esports eren masculins. Per sort, van sorgir Laia Sanz, Araceli Segarra, Núria Picas, l’empordanesa Fàtima Ribot, i més recentment, Laia Palau i Aitana Bonmatí entre altres esportistes que han trencat motlles i han demostrat que es pot ser dona i practicar esports de competició, de risc o de tota mena. I no es mor cap gatet.
Però, fins i tot ara que la situació de la dona en l’esport es va normalitzant, les esportistes s’enfronten a mil i un obstacles: bretxa salarial espectacular, manca d’anunciants, manca de consideració dels grans mitjans de comunicació... Sempre es prioritza l’esport d’homes. Sembla que els sàpiga greu que les dones triomfin: un diari parlava de Paula Badosa als JO de Tòquio com de l’ex-parella de no sé qui. En canvi, Gerard Piqué mai no serà per a ells el marit de la Shakira, per dir-ho com Anabel Alonso a Twitter. Així, és difícil que hi hagi gaires nenes que vulguin fer de l’esport una professió. I, com en molts altres àmbits, a les noves generacions els continuaran faltant referents femenins.
A més, les esportistes s’enfronten a la sexualització dels seus cossos. És una mirada retrògrada i supremacista que dissenya biquinis en comptes d’uniformes, i multa les esportistes que es neguen a competir amb aquest vestuari. Mentre els homes ho fan amb pantalons curts i samarreta.
ERC ha publicat, precisament a tomb d’actituds masclistes en els Jocs Olímpics, un manifest i un cartell en què defineix clarament la seva oposició frontal a aquest tipus de comportaments envers l’esport femení, amb el lema «l’espectacle és el joc, no el cos». Com a home, com a esportista, i també com a activista polític, em sap greu i m’avergonyeix que a aquestes alçades haguem d’estar lluitant contra aquestes actituds. Però ho farem, i amb fermesa, mentre calgui.
