El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és el document estratègic que estableix com s’han d’estructurar les ciutats i com han de desenvolupar-se. Defineix, per exemple, els usos que es donen a cada espai (industrial, residencial...) i els equipaments que s’hi han de construir. A Figueres, l’últim Pla d’aquestes característiques és de l’any 1983, quan la població municipal era de 31.000 habitants. Per fer-nos una idea del que suposa això, el 73% de les persones que viuen actualment a Figueres ni tan sols eren majors d’edat quan aquell Pla va aprovar-se. Teníem una ordenació urbanística pensada per un municipi menys dinàmic i divers, i part dels problemes de la ciutat s’expliquen per l’absència d’un planejament actualitzat.

Palafrugell i Palamós, per exemple, tenen els seus POUMs aprovats dels anys 2007 i 2008. Les ciutats de Girona i d’Olot els van aprovar el 2002 i el 2004, respectivament. I pobles del nostre entorn que han experimentat un gran desenvolupament econòmic, com ara Peralada i Vilamalla, tenen planejaments urbanístics que daten del 2007 i el 2009. Era una anomalia absoluta que una ciutat com Figueres, que ha patit tantes transformacions i afronta reptes colossals, no tingués un planejament urbanístic adaptat a la seva nova realitat. Per això és una bona notícia que el Ple municipal hagi aprovat inicialment un nou POUM.

L’aposta que ha fet l’Ajuntament és seriosa i prudent. Aquells temps en què es parlava d’una Figueres de 75.000 habitants, apostant per un creixement exponencial a qualsevol preu, s’han acabat. Al segle XXI, el creixement de les ciutats ha de ser sostenible i respectuós amb el territori i amb la cohesió social. Per això el POUM obre noves zones residencials, menys denses i més esponjades, donant resposta a la mancança general de cases unifamiliars que ha portat molts veïns a pernoctar en pobles dels voltants.

El potencial transformador d’aquest Pla, sobretot, ens ha de portar a veure canvis importants a mitjà termini en l’estructura socioeconòmica de la ciutat. A les sortides cap a Perpinyà, Girona i Roses s’habiliten nous espais d’activitat econòmica, posant les bases per captar inversions en sectors estratègics com la indústria i la logística. Un pas important per fugir del monocultiu turístic, prioritzant un model laboral de llocs de feina estables, ben pagats i amb valor afegit.

L’altre element clau és el traçat de la via del tren al seu pas per Figueres. Com demostra el debat d’aprovació del POUM celebrat el dilluns 26 de juliol, el consens general és de moure la xarxa de rodalies a l’estació d’alta velocitat, en línia amb el que defineix el Ministeri. Aquest canvi ha de ser el desllorigador necessari per impulsar una transformació integral de la zona nord-oest de Figueres, així com per guanyar nous espais gràcies a l’alliberament del traçat de via actual. La prioritat absoluta, tanmateix, és suprimir definitivament els passos a nivell de la ciutat, fet pel qual el POUM preveu el soterrament de les vies en cas que el Ministeri no acceleri la unió dels dos traçats ferroviaris a l’estació de Figueres-Vilafant.

Aquest nou POUM, en definitiva, posa Figueres al dia i fa allò que sovint els ciutadans hem trobat a faltar: planificar. L’anomalia de tenir l’urbanisme ancorat als anys 80 ens ha impedit resoldre projectes estratègics com la disponibilitat d’aparcament, els equipaments esportius, les rondes o la via del tren. El nou Pla és una oportunitat per abordar-los i trobar-hi solucions.